Els cama-secs, les ninfes de les muntanyes

 

Així és com les anomenen a França, ens visiten a la primavera i neixen amb les plujes que anuncien l’arribada del bon temps. El seu funcionament és similar al dels moixerons, però aquestes apareixen de forma molt més nombrosa i freqüent, formant camins enmig de l’herba amb forma de cercles i arcs, que poden arribar a fer centenars de metres de diàmetre. El seu nom, marasmius oreades, procedeix d’un ball grec de ninfes que es realitza de forma cirular.

Un bolet que tot i no ser gran cosa en termes de volum, és molt apreciat a la cuina, tant per la seva bona conservació com pel seu lleuger aroma suau i agradable a ametlla. Un bolet molt abastable per a tots els públics i que ens donarà un resultat sensacional.

 

NOMS POPULARS DELS CAMA-SECS

 Com que aquest és un bolet que es fa en moltes zones, se li coneixen un munt de noms. A Catalunya s’anomena també carrereta, corriola, cremallola, moixina, a Euskadi, seta de corro, senderilla, senderuela... a França, mousseron, nymphe des montagnes...

  

 

 

CARACTERÍSTIQUES DELS CAMA-SECS

 El cama-sec (marasmius oreades), de l’ordre dels tricholomatals, les seves làmines són poc nombroses i espaiades entre sí i de color més clar que el barret. El barret comença tancat per acabar obrint-se, pot arribar a fer fins a 7cm de diàmetre un cop obert, a la part superior forma un mamelló i el seu color canvia en funció de les plujes, agafant un color crema fosc quan està ben hidratat o mostrant un color blanquinós pàlid en períodes de falta d’aigua. El seu peu és llarg, prim i resistent, amb una gran elasticitat, pot arribar a fer fins a 10cm, les seves característiques permeten que el bolet no sigui fàcilment atacat per les larves.    

 

 

ON I QUAN BUSCAR CAMA-SECS ?

 Els cama-secs ens visiten des de la primavera fins a mitjans de tardor. A l’estiu els buscarem a les zones més altes de muntanya. Caldrà bona pluja per tal que comencin el cicle de floració.

Els trobarem a prats, jardins o fins hi tot zones de gespa, pot apareixer a qualsevol cota i el seu abast és molt extensible.

  

 

 

 

 

 

BOLETS QUE ACOMPANYEN ALS CAMA-SECS

 Els cama-secs comparteixen hàbitat amb els bolets de prat, els moixerons (calocybe gambosa), els rubiols (genere agaricus), bolets de tinta (coprinus comatus).

  

 

ALGUNES ZONES ON BUSCAR CAMA-SECS

Els cama-secs els podrem trobar a gairebé tota la península ibérica extenent-se per europa. A Catalunya el trobem per tot el territori, tant a la plana com a la muntanya, tot i que les millors zones són les d’extensió oberta amb prats i pastures.

Hi ha moltes zones per anomenar, per exemple, els prats propers a Viladrau, zones pre-pirinenques com el poble de Cambrils al Solsonés, o prats de gran extensió pel quadrant Castellar de n’hug, Montgrony. Els prats de la collada de toses i propers a Planoles també n’hi podrem trobar.

  

 

 

POSSIBLES CONFUSIONS AMB EL CAMA-SEC

 Els cama-secs es poden confondre amb dues espècies que també es reprodueixen en el seu hàbitat. Una és el marasmius collinus, però té les làmines més juntes, el peu més fràgil i té creixement gespitòs, ingerir-lo pot provocar problemes intestinals.

L’altra varietat i més perillosa és el clitocybe dealbata, la qual porta importants quantitats de muscarina, de color més tirant cap a blanc, el peu es torna gris a mesura que creix el bolet. Semblen trets clarament diferenciats, però el perill està en que aquesta varietat és de la mateixa grandària que el cama-sec i neix enmig d’ells i en períodes d’elevada humitat, es pot tornar color crema o rojenc guanyant semblança.

 

 

 

EL CAMA-SEC A LA CUINA

Parlem d’un bolet molt versàtil i apreciat a la cuina pel seu perfum i bon gust. Normalment el peu es descarta, però es pot assecar i triturar per fer servir com a condiment. El podem trobar com a complement de carns, amb truita, arrossos, acompanyant un bon fricandó o fins hi tot amb sopes.

Es poden consumir en cru, amb amanides però no és recomanable, ja que conté un àcid que pot crear estats d’eufòria i provocar problemes en cas de ingerir-ne en quantitat. El fet que sigui un bolet sá, facilita molt la seva conservació, el dessecarem per guardar-lo i el remullarem, amb aigua tébia, perquè torni a recuperar la seva forma original.

 

Sabeu més sobre el cama-sec?

Podeu compartir la vostra opinió afegint un comentari al peu d'aquest article, comentant el contingut en els fórums de boletaires o difonent en xarxes socials.