El Camagroc

La història del camagroc (cantharellus lutescens) amb el món boletaire és ben curiós. Fins ben entrada la dècada dels 90 al principat català era una espècie per descobrir, poc boletaires eren els que recol·lectaven aquest bolet. A mesura que es va anar fent popular i la seva fàcil recol·lecció, ha provocat que sigui un dels bolets amb més bona acceptació tant per comensals com per boletaires.

Actualment és un bolet molt preuat i no només al territori català, sinó a nivell peninsular i fins hi tot internacional. És un bolet que no es corca mai i de molt senzilla conservació.

Noms populars del camagroc.

A Catalunya se l’anomena vaqueta de pi, rossinyolic, rossinyol de pi, picornell o ginesterola. A nivell peninsular rep varis noms en funció de la zona, per exemple a Galícia l’anomenen trompeta marela, a Euskadi saltsa-perretxiko hori i a d’altres comunitats rebozuelo anaranjado, trompeta amarilla, angula de monte ....

Característiques del camagroc.

El barret pren una lleugera forma d’embut i el seu marge és molt irregular i ondulat, el color és bru amb tons marrons que amaguen el color més viu de l’himeni. Pot arribar a medir fins a 6 cm de diàmetre.

L’himeni gairebé és llis pot formar algunes ondulacions irregulars, totalment decurrents al peu del bolet. És d’un color ataronjat groguenc marcat, que pot variar amb algun to blanquinós.

El peu del camagroc és llarg en comparació amb el diàmetre del barret,  pot arribar a fer de 5 a 12 cm. El peu és llis i buit per dintre i en algunes ocasions va acompanyat d’una traça longitudinal, el seu color és groc ataronjat vistós més que la part de l’himeni.

La seva carn és més aviat prima i flexible amb un olor molt suau, agradable i afruitat a pruna. 

Quan i com buscar el camagroc. 

El camagroc és un bolet de tardor, podem trobar-lo des d’inicis de setembre fins ben entrades les primeres glaçades. No serà gens estrany trobar-lo una vegada hagin desaparescut tots els bolets de tardor, ben entrat l’hivern a les vessants soleies.

El buscarem en terreny preferentment calcari que s’estenen des d’avetars i pinars de muntanya fins a les pinedes litorals. Té especial predilecció pels boscos de pi roig i el podem trobar formant grans colònies. Li agraden les vessants més obagues i fresques, que mantenen la humitat, amb zones molsoses acompanyades per boixos.

És un bolet que comparteix hàbitat principalment amb la llenega negra, fredolic i algun rovelló esporàdic.

Algunes zones on buscar camagroc.

Tot i que és un bolet que es reparteix en molta zona geogràfica del principat català, les zones més productives estan als boscos principalment del pre-pirineu i Catalunya central, formats principalment per pi roig i pi blanc. Seran bones zones productores les comarques del Solsonès, a la Serra de Busa, Vall de Lord a les poblacions de St. Llorenç de Morunys o Lladurs... als boscos del Berguedà, principalment de Berga cap amunt, a la zona de la Clusa, Malanyeu, les Lloses... i baixant cap al Bages, als boscos de  Cardona, l’Estany, Sta. Maria d’Oló o zones properes a Oristà i Prats de Lluçanès i també a la comarca del Ripollés...

Un any de florada serà molt senzill trobar-ne, només haurem de guiar-nos per buscar-lo en boscos que compleixin amb la vegetació que hem exposat en el punt anterior.

Possibles confusions amb el camagroc.

El bolet que més s’assembla al camagroc és el rossinyol embudat (cantharellus tubaeformis). Com a diferències principals el rossinyol embudat està format per marcades làmines espaiades a la zona de l’himeni, aquest té un color més pàl·lid que el camagroc, fins hi tot pot arribar a tenir tons marronosos i grisosos. És un comestible acceptable.

Les principals confusions tòxiques, les trobem amb alguns cortinaris, tot i que serà fàcil de diferenciar-los, val la pena que ho comentem. Un d’aquests cortinaris és el cinnamomeus (cortinari canyella) però el seu color groc és més tirant cap a canyella o safrà i apareix en zones humides amb descomposició principalment a terrenys àcids, olor desagradable. Més perillosa és la seva confusió amb el mortal cortinaris orellanus (cortinari metzinós), si bé és fàcil de diferenciar, caldrà estar-ne ben segur. Aquest rarament es desenvolupa sota coníferes, és més típic de frondoses, l’himeni està format per làmines espaiades i marcades, el barret és ataronjat, el seu peu és massís i ferm i el color va de groc rogenc fins a groc rovell.

Video on us expliquem com és el camagroc sobre el terreny.

En aquest video ens trobem un erol de camagrocs al Bages i us expliquem algunes cosetes mentre els collim.

El camagroc a la cuina.

Està considerat un comestible excel·lent. El seu suau aroma marcat fa que sigui ideal per cuinar amb pasta, podem veure alguna recepta clissant aquí. També es pot cuinar juntament amb altres barreges de bolets per acompanyar una carn o simplement barrejat enmig d’un arrós.

Per conservar-lo el podem congelar després d’una curta cocció. Tenint en compte que és un bolet que no es corca, la millor i més fàcil manera de conservar-lo serà assecant-los (podem veure com fer-ho clissant aquí), d’aquesta manera accentuarem el seu aroma i un cop secs els podrem moldre per fer-ne una exquisida pols que ens servirà per condimentar tot tipus d’àpats.

Sabeu més sobre el Camagroc ?

Podeu compartir la vostra opinió afegint un comentari al peu d’aquest article o comentant el contingut en els fòrums de boletaires o difonent en xarxes socials.