El pollancró, un bolet desconegut a Catalunya
El pollancró (Agrocybe Aegerita, Agrocybe Cylindracea).
El pollancró és un bolet de l'ordre dels tricholomatals que es caracteritza per viure sobre fusta morta (el que anomenem un bolet de soca), especialment amic dels arbres de ribera i, sobretot del pollancre, que li dóna el nom.
Quan és jove és d'un color marró fosc, el barret és semiesfèric i l'anell tancat, a mesura que va creixent el barret s'aplana i es va enblanquinant, deixant un mugró de color marró que acaba desapareixent quan el bolet és vell.
Les làmines passen del blanc inicial al rosa, acabant de color marró. El peu, molt fibrós, és llarg i esvelt i té un petit anell. Desprèn una olor forta característica, molt agradable quan és jove, i el gust del pollancró és dolç.
Noms populars del pollancró.
El pollancró és conegut també a Catalunya amb el nom de gírgola de pollancre, clopisses, bolet d'àlber, flota de pollancre, bolet de pollancre; en castellà li diuen seta de chopo i en euskera makal-ziza.
On i quan podem trobar el pollancró?
El pollancró és un bolet que fructifica ràpid després d'uns dies de pluja i humitat, tan a principis de tardor com a mitjans de primavera. Li agraden les temperatures suaus i pot fer més d'una florada a l'any, per aquest motiu és un dels bolets que es cultiven amb propòsits comercials (junt al xampinyó i la gírgola).
El trobem lligat a fusta morta, en general de molts arbres (l'he vist als peus d'alzines, per exemple), però és als boscos de ribera on troba el seu principal hàbitat, per ser la fusta d'aquests arbres més blanca i tova.
En anys bons, el pollancró forma grans grups que anomenem flotes, tan a soques tallades com a les arrels dels arbres més vells.
Com hem de buscar el pollancró.
En general podem començar a buscar el pollancró entre 7 i 10 dies després de bones pluges si no ha fet vent. Mirarem primer les soques més soleies, i més tard les més obagues, repassant tan les soques tallades com la base dels troncs dels arbres més adults, així com també les arrels que sobresurtin i hagin pogut patir ferides pel pas de gent o animals.
Personalment agafo els exemplars de pollancró mitjans i petits-mitjans, deixant que acabin d'esporar els més vells que a la cuina no són tan bons.
El pollancró a la cuina.
El pollancró no és un bolet massa exigent a la cuina, el podem fer tan saltejat amb all i julivert, com en un remenat, amb pasta.... en general les receptes de cuina que ens resulten bones pel moixernó o el xampinyó seran ben agraïdes per aquests pollancrons.
Cal destacar que malgrat sigui conegut per pocs boletaires a Catalunya, el pollancró és un bolet molt perseguit i valorat a Espanya, on hi ha una autèntica cultura i devoció per les allí anomenades "setas de chopo".
Possibles confusions del pollancró.
No és fàcil confondre el pollancró amb cap altre bolet, sobretot si només els busquem sota arbres de ribera.
Potser el més perillós dels bolets que se li assemblen és l'Hypholoma Fasciculare, però aquest creix a la fusta de coníferes, té tan la carn com les làmines grogues i tan la seva olor com el seu gust són desagradables.
Sabeu més sobre el pollancró?
Podeu compartir la vostra opinió afegint un comentari al peu d'aquest article, comentant el contingut en els fórums de boletaires o difonent en xarxes socials.
IPV- Ivan Pino
Boletaire des que tenia ús de raó i podia caminar, seguint la tradició i les ensenyances de l'avi.
Caminador, explorador i curiòs que s'ha prés això dels bolets com un esport i un repte a més d'una afició.
Interessat en investigar tot el que fa referència a cicles de bolets, apassionat de la meteorologia i aprenent de geologia i botànica.