La rovellonera dels quatre pins

Amb l’afany de seguir buscant rovellons i fidels als nostres mètodes per collir-los, trobem una rovellonera que fa goig.

Estem circulant per pista forestal amb la idea de canviar de bosc; de sobte, aturem el vehicle de manera improvitzada per anar a mirar un bosc que comença a peu de pista, que no faria pas més de 40 metres quadrats. Es tracta de quatre pins mal comptats i solitaris, situats en un pendent pronunciat enmig de la desertització de la zona. L’alçada i la orientació coincideixen amb la zona on haviem estat collint els rovellons darrerament.

Només entrar al bosc comencem a veure rovellons per tot arreu i de totes mides, enmig de la pua del pi i ben visibles. Resulta que tota l’extensió que ocupen aquests quatre pins, amb el pas del temps s’ha convertit en rovellonera, i de les bones, d’aquelles que amb 10 minuts et donen un cistell ple de rovellons.  Amb tota seguretat, per les característiques de la zona, és un indret on gairebé no s’aturaria cap boletaire a buscar rovellons, d’aquí bona part del nostre èxit.

Fets i troballes com aquesta, ens fan donar compte de la multitud de bolets que s’han de fer malbé als nostres boscos, perquè no han estat cercats per cap boletaire. Tot i que cada dia hi ha més boletaires, la majoria d’ells s’agrupen als mateixos boscos. La inèrcia normal del boletaire és la de visitar els boscos que coneix.

 La mandra per l’exploració és la que continua mantenint boscos verges, que de ben segur si es dónen les condicions, seran bons productors de bolets.