La sabatera
L'altre dia vaig veure horroritzat la publicació en un diari d'un cistell ple d'aquest bolet, la sabatera... i encara més, l'orgullòs boletaire donava lloc i alçada on havia comés el crim.
No podem pas culpar al boletaire, que segurament pensava que ho estava fent bé (esperem que llegeixi aquest article i reflexioni). Sí podríem demanar una mica més de responsabilitat a les autoritats i als mitjans de comunicació, així com a alguns organismes amb personatges mediàtics que estan més preocupats de com treure un impost de la recollida de bolets, o de fer previsions de la campanya que, per cert, cada any resulten més errònies... que del que realment importa, ELS BOLETS!
La sabatera, característiques.
Us donarem unes quantes característiques de la sabatera amb l'esperança que si algun dia la trobeu, li feu una fotografia i la repecteu. No entrarem en com trobar-la ni on.
De sabateres hi ha d'uns quants tipus a Catalunya, per exemple la sabatera d'escates (Sarcodon scabrosus) que té el barret de color gris i es troba sota pi, molt sovint enterrada... però la que ens ocupa té el barret en forma de vànol, aplanat, de color marró fosc i fa com unes escates a la superfície. El peu és curt, prim pel tamany del bolet, blanc amb tonalitats d'un marró més clar. S'agafa al barret per un extrem d'aquest, donan-li l'aspecte d'un altre dels seus noms, pota de cabra, i al cognom en llatí pes-caprae.
La sabatera no té làmines, ni tampoc plecs ni punxes! El revers és cobert d'un seguit de glòbuls buits, moltes rodonetes juntes que li donen un aspecte semblant a una esponja.
La carn fa olor dolça, com de fruits secs.
La sabatera troba el seu habitat a boscos de planifolis, no ens estendrem més en aquest aspecte.
La sabatera, a la llista vermella d'espècies amenaçades.
La sabatera (Albatrellus pes-Caprae), es troba inclosa a la llista vermella dels bolets amenaçats de la Península Ibèrica (podeu consultar la llista clicant aquí), i de les espècies que surten en aquesta llista, la que té més fama a Catalunya és l'estimada sabatera, seguida del mataparents reial (boletus regius), el peu de rata rosa (ramaria botrytis) i el rossinyol lila (gomphus clavatus). Tant costa prohibir (o limitar molt) la recollida d'aquestes tres espècies?
IPV- Ivan Pino
Boletaire des que tenia ús de raó i podia caminar, seguint la tradició i les ensenyances de l'avi.
Caminador, explorador i curiòs que s'ha prés això dels bolets com un esport i un repte a més d'una afició.
Interessat en investigar tot el que fa referència a cicles de bolets, apassionat de la meteorologia i aprenent de geologia i botànica.Impulsor d'Amb B de Bolets i Bolets.com
Facebook | Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.