La trompeta de la mort

Era un matí fred i humit de novembre fa ja vuit o nou anys, havia portat a la meva dona a la feina i aprofitant el viatge vaig fer una petita incursió exploratòria a un bosc del Maresme nord sense saber ni tan sols què hi anava a buscar. Aparco el cotxe a peu de camí i amb una mica de mandra començo la recerca entremig d'alzines esquitxades per algun pi pinyoner i algun castanyer. Un grup de llenegalls aquí, uns carlets allà... i de cop i volta començo a veure al terra uns bolets negres en forma d'embut o trompeta... no l'havia vist mai però no hi havia cap dubte, allò eren trompetes de la mort! Me'n torno al cotxe a buscar el cistell i després vinga a donar voltes sense trobar l'erol que havia deixat sense collir. Quina ràbia, tu! Mig em perdo i, de cop i volta, enmig de la molsa i els esbarzers comencen a aparèixer formes negres, cinc, deu, cinquanta... centenars de trompetes als meus peus. Quina alegria, sí senyor, no l'havia trobat mai i el primer cop empleno.

Ara aquella zona s'ha fet malbé degut als excessos, però la recordo amb gran estima, perquè a més de bolets m'ha donat amics i això, en aquest món en que vivim és més important que un cistell ple. Entre nosaltres encara la recordem com "La trompetera".

La trompeta de la mort és de bona família.

Doncs sí, la trompeta de la mort en llatí s'anomena craterellus cornucopioides, que vindria a dir copa de l'abundància, però també se la pot anomenar cantharellus cornucopiodes, per pertànyer a la família de les cantharellaceaes, al igual que els seus cosins el camagroc (cantharellus lutescens) o el rossinyol (cantharellus cibarius). És ben cert que comparteixen algunes característiques i el que és encara més interessants, la manera de trobar-los, sobretot amb el camagroc.

Característiques de la trompeta de la mort.

La trompeta de la mort té un barret en forma d'embut que recorda a l'instrument que li dona nom, de color negre quan el temps és humit, però que pot canviar al gris, o fins i tot amb alguna tonalitat marró quan el temps és sec. El peu també és buit, del mateix color del barret.

L'himeni (allà on hi haurien de ser les làmines) és llis, encara més que el del camagroc, i té un color més grisós que el barret, possiblement pel contacte amb l'aire.

La carn és força elàstica, pel que difícilment es trenca malgrat el seu feble aspecte. Fa un olor a fruits, semblant al del rossinyol o el camagroc, però més intens i potent. Té un gust dols i agradable.

On buscar la trompeta de la mort. 

La trompeta de la mort és un altre bolet que esquiva a molts boletaires, i no perquè sigui un bolet difícil de localitzar, no... Simplement perquè no es fa a tot arreu. Per començar hem d'aclarir que només es troba a sòls amb PH àcid, i això ja ens fa descartar bona part de Catalunya.

La trompeta és un fong micorrízic que estableix simbiosis amb arbres planifolis com són l'alzina, el roure, el faig o el castanyer, així que també podem descartar totes les pinedes i avetoses pures que poblen el nostre estimat Pirineu.

I, finalment, la trompeta de la mort és un bolet que s'estima la humitat i les temperatures fresques, o com a molt suaus, fet que ens recomana no anar a buscar-les a soleis o vessants sud pures.

Veieu com ja hem acotat força on buscar la trompeta de la mort?

Quan buscar la trompeta de la mort. 

Com ja hem dit, la trompeta de la mort vol temperatures fresques o suaus, per tant al prelitoral i litoral, que és on troba els seus habitats predilectes és un bolet eminentment de tardor, fins i tot de tardor avançada, i en ser un bolet de cicle llarg les florades es poden allargar fins entrat l'hivern si les glaçades respecten. 

Ben diferent funcionen les trompetes a les fagedes. En ser boscos molt més humits i frescos la florada es pot produir a principis de tardor, o fins i tot a finals d'estiu si les condicions acompanyen.

El cicle de la trompeta de la mort.

Ja hem comentat que la trompeta és cosina dels camagrocs o els rossinyols i, com ells, poden trigar molts dies des de que neixen fins que assoleixen la maduresa. Aquest any, per exemple, portem veient-les petites des del mes de juliol, i no han fet la gran florada fins la tercera setmana de setembre.

Més o menys funcionarien de la següent manera:

-Plou, augmenta la humitat uns dies i baixen les temperatures. Les trompetes comencen a acumular aigua i surten. A partir d'aquí tenim tres possibilitats:

1- Es manté la humitat i la fresca durant tot el dia i la nit. La trompeta creix a bona velocitat, tot i que ni molt menys com un cep o un ou de reig. En sis o set dies podrem collir-les grans, i si les condicions es mantenen i deixem les petites, podrem repetir la collita cíclicament.

2- De nit fa fresca i humitat però de dia el termòmetre puja i la humitat baixa molt. La trompeta creix una mica a la nit, però para durant el dia. Si aquestes condicions es mantenen durant molts dies, la humitat de la nit anirà baixant i les trompetes acabaran madurant però quedant petites, en canvi si torna a ploure faran una altre estirada.

3- Augmenten les temperatures i baixa la humitat durant dia i nit. La trompeta es para esperant millor ocasió però si la situació s'allarga durant molts dies, acaben per assecar-se i desaparèixer.

Així tenim que la trompeta de la mort és un bolet resistent, que sap patir esperant les seves condicions òptimes però tot té un límit. Per això s'ha d'afinar força per trobar les primeres.

Acabarem dient que a la tardor, un cop ha plogut i tot és moll, un bon anticicló fresc i humit les afavoreix força. Per suposat el vent, com a tots els altres bolets, les mata.

Com buscar la trompeta de la mort. 

Primer de tot triarem un bosc humit i amb molsa, fageda, roureda, alzinar o castanyer i, encara millor, un bosc mixt d'alguns d'aquest arbres i fins i tot amb pi.

Buscarem les zones més enclotades del bosc on la fresca i la humitat de la nit també aguantin durant el dia, sovint amb esbarzers i heura. Si venim de dies de pluges, segurament no ens caldrà afinar tant i les trobarem arreu si el bosc és trompeter, però si han vingut mínimament maldades, o si volem trobar els exemplars grossos, no ens quedarà cap més remei que posar-no el mono de feina i anar a la guerra del sotabosc on, a més, és menys probable que ens hi hagin passat.

Sobre les trompetes de fageda, que són les que amaguen més misteris, podeu fer-li un cop d'ull a aquest vídeo o a aquest.

Zones on trobar trompetes de la mort.

Com ens agrada aquest apartat! Anem a veure...

La zona de Les Alberes es bona productora de trompeta, així com els vessants ombrívols de Les Gavarres.

Al Montnegre i el Corredor, i en general a la cara nord de la Serralada Litoral maresmenca també se'n fan, i moltes! Així com a parts ombrívoles de Collserola.

Una altre zona molt trompetera és la cara nord i oest del Montseny, així com Les Guilleries. Seva, Viladrau o els boscos a prop del Pantà de Sau tenen molt bones trompeteres.

I per als que sou de Tarragona, podeu fer un cop d'ull a la cara nord de les Muntanyes de Prades, cap al Bosc de Poblet o el Coll d'Alforja.

Comprar trompetes de la mort. 

La trompeta de la mort, al igual que els camagrocs, són bolets que encara no s'exporten des de països de l'est, que encara pateixen els efectes de l'accident de Chernobyl, així que són bolets que en principi podem consumir amb més tranquil·litat. Fins no fa gaire es comercialitzava la trompeta seca, a uns preus que volten els 120€/kg (cal recordar que el bolet sec perd gairebé el 90% del seu pes), però les darreres temporades també es troba fresc i en quantitat, a un preu que oscil·la entre els 14 i 22€/kg.

La trompeta de la mort a la cuina.

La trompeta de l'amor fa un molt bon maridatge amb qualsevol tipus d'arròs. Us podem recomanar que tasteu l'arròs amb trompetes, conill i verduretes, per exemple. També serà un bon acompanyament de qualsevol carn, ja sigui fregida al costat d'unes costelles de xai, o afegida al tall rodó de vedella.

Conservació de la trompeta de la mort.

Ja hem comentat que la trompeta de la mort es pot comprar seca, però també la podem assecar nosaltres. Podeu fer-li un cop d'ull a aquest article per a saber com fer-ho correctament. Només afegir que, en ser un bolet de paret més gruixuda que el camagroc, ens anirà bé obrir-les per la meitat, tant per assecar-les com per rehidratar-les després.

Un cop seques, hi ha molta gent que les fa pols i la guarda en pots, fent-la servir tot l'any per condimentar carns, pastes o fins i tot estofats.

Confusions amb la trompeta de la mort.

La trompeta de la mort no es pot confondre amb cap bolet tòxic. Això sí, aneu amb cura perquè de vegades es troba agrupada en flors, i la fal·lera i les presses ens poden fer ficar algun bolet barrejat al cistell. Recordar-vos que els bolets s'han de recollir i comprovar un per un.

Sí es pot confondre la trompeta de la mort amb la seva germana, la trompeta cendrosa, però aquesta confusió no és preocupant en ser totes dues espècies bons comestibles. Podeu veure una bona comparativa trompeta de la mort vs trompeta cendrosa aquí.

Sabeu més sobre la trompeta de la mort?

I això és tot, que no és poc! Ja sabeu que ens podeu fer correccions, ampliacions o suggerències als comentaris a peu de pàgina o als fòrums de boletaires o a les xarxes socials.