Lleterola vermella

La lleterola roja o vermella és un bolet força conegut a les comarques del litoral i prelitoral gironí, però no tant a la resta de Catalunya. És un bolet molt útil pels boletaires ja que ens indica vàries coses: que estem trepitjant terreny amb un pH àcid i que ens trobem al vessant més sec i solei de la muntanya.

Característiques de la lleterola vermella.

La lleterola vermella, lactarius rugatus en llatí, és un bolet amb el barret de color vermell intens quan l’exemplar és jove i va canviant cap al taronja quan l’exemplar madura, sobretot amb temps sec. De vegades està esquerdat per la calor i el vent i pot assolir un diàmetre de fins a 10 centímetres.

El peu és de color clar més marronós, dur, massís i blanc per dins. Les làmines són blanques o crema de jove i es van enfosquint amb la maduració. Al tall segreguen un làtex blanc enganxifós que s’enfosqueix al contacte amb l’aire.

Altres noms de la lleterola vermella.

Català: lleterola vermella, lleterola roja, lleterola sastre.

Castellà: lactario anaranjado, níscalo anaranjado.

On podem trobar la lleterola vermella.

Ja hem comentat que la lleterola vermella és un bolet que trobem sempre sobre terrenys silícics i que, en ser un bolet termòfil el trobarem en vessants assolellats a boscos mediterranis. A quin bolet ens sona tot això? Efectivament, a l’ou de reig i el siureny fosc! La lleterola vermella és molt amiga d’aquest parell i l’acostumem a trobar en els mateixos boscos: suredes, alzinars i rouredes càlides.

En agradar-li la caloreta moderada, podem dir que la lleterola vermella és un bolet d’estiu o principis de tardor.

La lleterola vermella a la cuina.

La lleterola vermella té una textura semblant al rovelló, tot i que li manca aquell gust de fusta de pi. Tot va a gustos, però pel meu gust és molt més fi.

La podem cuinar de la mateixa manera que el rovelló: a la planxa, a la brasa o al forn amb all i julivert, o bé fregida acompanyant qualsevol plat de carn.

Possibles confusions de la lleterola vermella.

La lleterola vermella es podria confondre amb d’altres lleteroles com el rovelló de cabra. Per evitar-ho ens hem de fixar molt en que la lleterola vermella té el barret rugós però d’un color uniforme, sense cercles i d’un vermell intens.

Una altre confusió seria amb el lactarius volemus, aquesta sense importància en ser també comestible tot i que de menor valor. El lactarius volemus es troba en boscos més freds (roure, castanyer i faig) i fa una olor de peix molt notòria.

Video de la lleterola vermella.

Finalment, us deixem un video en que us expliquem com és una lleterola vermella sobre el terreny.

Sabeu més sobre la lleterola vermella?

Recordeu que els comentaris són oberts per a que digueu la vostra sobre la lleterola vermella. També teniu disponibles les xarxes socials, o el fòrum de bolets.com.