El rovelló
Si haguéssim de triar un bolet que defineixi a la perfecció l'afició a Catalunya pels bolets aquest seria el rovelló, un bolet força comú i fàcil, tant de distingir com de trobar, però que quan arriba l'agost fa bullir la sang de centenars de milers de boletaires i els fa carregar al cotxe els cistells amb la il·lusió de tornar cap a casa plens del preuat i buscat rovelló.
Però... realment coneixem el rovelló? Sabem diferenciar els 5 tipus de rovelló dels que podem gaudir a casa nostra? On i quan hem de buscar els diferents rovellons? En aquest article intentarem treure-li una mica més l'entrellat a aquest autèntic símbol boletaire.
El rovelló: característiques i morfologia.
El rovelló és un bolet de la família de les russulàcies, igual que les llores (rússules), i segurament per això els boletaires relacionem l'aparició dels uns amb les altres amb la frase "A prop de la llora el rovelló s'hi posa" Realment les llores necessiten unes condicions molt menys específiques que el rovelló per fructificar, a més de fer-se a més habitats, però la sapiència popular sovint va ben encaminada....
El rovelló en llatí rep el nom de Lactarius (junt amb d'altres espècies semblants com la 
lleterola) degut al làtex que desprèn. En el cas del rovelló, quan el tallem, el làtex que desprèn és de color taronja, vermell o violaci, i això el distingeix perfectament d'altres espècies molt semblants que el fan de color blanc.
El barret del rovelló és del color de la seva sang, taronja o vermellós, al igual que les làmines. El barret també presenta en la majoria de les espècies cercles concèntrics d'un color més fosc, i punts al peu.
Quan és jove el barret és còncau i a mesura que va creixent es torna pla o en forma d'embut. Cal destacar les tonalitats verdoses que agafen alguns exemplars, sobretots els de làtex més vermell.
El rovelló és una espècie lligada a coníferes (pi, avet), generalment joves perquè permeten més el pas de la llum. A mesura que el bosc va envellint l'haurem de buscar a les clarianes herboses o als marges, excepció feta del rovelló d'avet, que és un gran amant dels llocs més tancats i obacs del bosc.
Noms del rovelló.
Català: Rovelló, pinetell, pinenca, pinenc, esclata-sang.
Castellà: Níscalo, robellón, rebollón, guíscano, agitador o míscula.
Basc: Esnegorri
Tipus de rovelló.
A Catalunya trobem 5 tipus diferents de rovelló... tot i que podríem afegir el "Lactarius deterrimus" o rovelló d'avet vermell, però té una presència testimonial i de moment l'obviarem.
El rovelló d'avet (Lactarius Salmonicolor).
El rovelló d'avet rep el seu nom en llatí del color rosat a salmó que agafa. Els cercles concèntrics del barret són molt menys marcats que a les altres espècies. Com a curiositat direm que el color del làtex que desprèn al tall s'enfosqueix amb l'oxidació.
Aquesta espècie és exclusiva dels avets, principalment de l'avet blanc i te la peculiaritat de ser l'únic rovelló que trobarem principalment en boscos tancats i ombrívols, preferentment al costat de petits rierols o cursos d'aigua.
És el rovelló més primerenc, junt amb el rovelló de pi negre, però el supera àmpliament en qualitat gastronòmica i bellesa.
Algunes zones on el podem trobar són les avetoses del Pallars o la Vall d'Aran, així com a La Molina, Campelles o Riu de Cerdanya.
L'hi és força indiferent el Ph del sòl, i quan surt, ho fa de abundosa en forma de grans florades.
El rovelló de pi negre (Lactarius Queticolor).
Aquest rovelló és propi dels boscos de pi negre d'alta muntanya (Pinus mugo subespècie unciata). Té una morfologia semblant al pinetell, però els cercles concèntrics són menys marcats i té unes tonalitats al barret molt més apagades, fins i tot amb alguns matisos de gris. El làtex és de color taronja i fa delir als boletaires per la seva prematura aparició, deguda en bona part a la gran alçada a la que el podem trobar (fins als 2300 metres).
Malgrat ser una espècie molt perseguida i fins i tot preuada, és el rovelló que dóna menys alegries a la cuina degut al seu fort gust a resina que fins i tot resulta amargant.
El trobarem a boscos joves de pi negre, clarianes herboses, marges... amb especial preferència per plantacions.
Per la nostra experiència aquest és un rovelló que fa florades irregulars, alternant anys excepcionals amb anys molt pobres.
No li hem trobat gaire preferència en qüestió de ph del sòl.
El pinetell (Lactarius Deliciosus).
El pinetell és un rovelló que podem trobar gairebé a qualsevol bosc amb pins a Catalunya. Els cercles concèntrics del barret són ben marcats, al igual que el gravat del peu. El làtex que desprèn al tall és de color taronja i està a la cúspide de la cuina, junt amb el sanguifulus i el vinosus, destacant en el pinetell un suau gust a resina.
El trobarem a totes les alçades, tot i que a cotes mitges i baixes s'estima boscos una mica més humits que els seus cosins germans de làtex vermell.
No té cap preferència en qüestió de ph del sòl.
Podeu llegir més sobre aquesta espècie a l'article de'n Carles sobre el Lactarius Deliciosus
El rovelló (Lactarius Sanguifulus).
Aquest rovelló, anomenat rovelló vertader a molts llocs, i considerat el millor a moltes comarques on no es pot trobar el rovelló vinader, presenta un làtex vermell al tall que ens deixarà les mans ben brutes després d'un dia d'aquells que tot somiem.
A diferència del pinetell és una espècie força termòfila, amant de terrenys pedregosos i pobres on les tonalitats del seu barret tendeixen cap al blanc llis i les seves qualitats es potencien fins a l'infinit, agafant els aromes de la farigola o el romaní que acostumen a acompanyar-lo.
És una espècie que només tolera sòls calcaris.
El rovelló vinader (Lactarius Vinosus).
El rovelló vinader és l'expressió màxima del rovelló per als paladars més exigents pel seu gust fort i la seva bellesa inigualable. Creix només a sòls àcids, propers a la costa i és molt amic del pi pinyoner, però també de boscos on aquest o el pinastre es barregen amb l'alzina.
Sovint es creu que, en ser un bolet de tendència termòfila, l'hem de buscar a boscos oberts o als camins... i anirem ben encaminats seguint aquest consells! Però us hem d'avisar que les millors boleteres d'aquest exquisit bolet les hem trobat a boscos ben tancats.
El distingim del rovelló (Lactarius Sanguifulus) en que el làtex agafa un color violaci, semblant al del vi negre, i sobretot ens hem de fixar en que, al tallar-lo, tota la carn es tenyeix d'aquest color. El rovelló vertader, en canvi, sempre tenyeix de vermell només les vores i ens deixa al mig un cercle blanc.
Algunes comarques on podem buscar aquest tresor són el Maresme, el Gironès, el Baix Empordà o els terrenys pissarrosos del Priorat.
Comprar rovellons.
El rovelló no només agrada als boletaires, també engalana les taules de moltes famílies quan arriba la tardor gràcies a la seva comercialització a mercats i fruiteries, però... sabem comprar un bon rovelló? Paguem un preu just? Ens podem menjar qualsevol rovelló tranquil·lament?
Diferents qualitats de rovelló.
El rovelló botó és el que no arriba a cinc centímetres de diàmetre i és el més preuat en tenir una carn més consistent, un gust més concentrat i una mida que permet presentar-lo sencer al plat. Per aquest rovelló podem pagar fàcilment 20-25€ tot i ser temporada.
El rovelló estàndard té un mida més gran, tot i que de vegades ens el presenten barrejat amb el rovelló botó. El seu preu pot començar en 18-20€ i anar baixant a mesura que avança la temporada.
El rovelló a trossos. En aquesta qualitat de rovelló tot hi té cabuda: rovellons grans, trossos aprofitats de rovellons corcats... En cap cas hauríem de pagar més de 12€ per aquest tipus de rovelló.
Diferents espècies de rovelló.
El rovelló més preuat gastronòmicament, i el més escàs és el rovelló vinader. A aquest li segueixen el rovelló i el pinetell, més o menys igualats, encara que tot va a gustos. Finalment el rovelló d'avet i el rovelló de pi negre són molt inferiors a la cuina, però en ser els primers que surten mantenen preus alts aprofitant la impaciència dels aficionats.
El rovelló i la radioactivitat.
Hem d'anar amb molta cura amb la procedència de qualsevol tipus de fong comestible i el rovelló no n'és cap excepció. Tots els fongs són especialment sensibles a l'hora de captar i absorbir radiació del terra i, per desgràcia, encara són ben presents els efectes de l'accident de Chernobyl sobre tota l'Europa oriental.
Sovint veurem al mercat rovelló botó a un preu força assequible, però us hem d'avisar que una gran majoria de vegades tenen com a procedència Romania, Rússia, Bulgària...
Són bolets que, a més d'haver perdut bona part de les seves qualitats organolèptiques durant el viatge, els aficionats coneixedors dels bolets mai menjaríem degut a la possibilitat de contaminació que al nostre entendre suposen.
Ja sabeu, a l'hora de comprar bolets, bolets i rovellons catalans... i que no ens prenguin el pèl al preu que els paguem!
El rovelló a la cuina.
La tradició catalana ens porta, sense cap mena de dubte, a dos receptes amb rovellons.
La primera és la més senzilla però alhora complicada: Els rovellons a la brasa o a la planxa. Es tracta de fer els rovellons al punt just per deixar-los cruixents per fora i sucosos per dins, i just a l'hora de treure'ls els salem i els reguem amb un oli macerat amb una dent d'all picadet. Ja ho va escriure en Josep Pla...
"Mengeu un rovelló o un pinetell a la brasa, i és com si us mengéssiu una orella de senyoreta impregnada de pinassa."
La segona recepta ens porta al rodó de vedella o fricandó. Aquestes dos receptes accepten molts tipus de bolets, però la tradició mana incloure-hi l'apreciat rovelló. Personalment preferim altres bolets per a aquesta menja, però ja se sap que la cultura mana.
A part d'aquestes dos suggerències, el ventall de receptes amb rovelló és tant ampli com la nostra imaginació. Esteu convidats a compartir amb nosaltres les receptes amb rovellons que creeu com a comentaris a peu d´article
Possibles confusions del rovelló.
El rovelló és un bolet difícil de confondre però haurem "d'anar al tanto" amb l'anomenat rovelló de cabra o lleterola. El popularment anomenat rovelló de cabra inclou un ampli ventall d'espècies de lactarius molt semblants al rovelló però que mostren un làtex de color blanc al tall, com de llet. Alguns piquen i altres són indigestos així que és del tot recomanable evitar-los.
Videos buscant rovellons
Finalment us oferim un petit recull de vídeos didàctics que hem anat fent tot buscant rovellons, esperem que, com la resta de l'article, us siguin d'utilitat.
- Rovellons al prat i cap al plat
- Buscant rovellons pel Bages
- Pinenques, rovellons i llenegues al Lluçanès (5-11-2012)
- Buscar rovellons pels marges
IPV- Ivan Pino
Boletaire des que tenia ús de raó i podia caminar, seguint la tradició i les ensenyances de l'avi.
Caminador, explorador i curiòs que s'ha prés això dels bolets com un esport i un repte a més d'una afició.
Interessat en investigar tot el que fa referència a cicles de bolets, apassionat de la meteorologia i aprenent de geologia i botànica.Impulsor d'Amb B de Bolets i Bolets.com
Facebook | Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.