La farinera borda o amanita phalloides.

El bolet tòxic per excel·lencia que trobem a Catalunya és la seductora farinera borda (o Amanita Phalloides). Tots els boletaires hem sentit parlar d'aquest bolet, però sorprenetment no tots els sabem reconèixer. Recordo quan li preguntava al meu avi quin era aquest bolet i m'indicava qualsevol amanita que hi hagués al bosc... no és la manera correcta de coneixer-la, però sí una forma molt segura per no intoxicar-se!

Característiques de la farinera borda.

La farinera borda, nom en català de l'Amanita phalloides, neix d'un ou d'una manera molt semblant a l'ou de reig. Quan trenca aquest ou surt un bolet amb un barret de color verd o verd olivaci, làmines blanques i peu també blanc, de vegades amb part del mateix color del barret (encara que no sempre). Quan s'obre del tot les restes del vel, que protegeix les làmines fins que no són madures, deixen un gran i bonic anell de color blanc. Les restes de l'ou formen una volva també de color blanc.

En exemplars joves l'aroma és agradable, i qui l'ha tastat diu que el gust també... dolç, com a pomes verdes! Però us recomano fermament que no ho intenteu!

Destacarem també una varietat de farinera borda anomenada Amanita phalloides var alba, que té les mateixes característiques de la farinera borda però és totalment blanca.

Habitat de la farinera borda.

La farinera pot crèixer a boscos de tot tipus de planifolis (roure, alzina, alzina surera, faig, castanyer...), i de manera més testimonial a coníferes. Fa grans produccions, sovint després del reig en no ser una espècie tant termòfila.

Cap a les pinedes barrejades amb roure i alzina de les comarques gironines fan produccions extraordinàries, i cada any em quedo una bona estona mirant-les i meravellant-me de que una cosa tan bonica i petita pugui ser tan mortífera.

Toxicitat de la farinera borda

La ingesta de trenta grams d'aquest bolet (l'equivalent a mig bolet) ja pot provocar la mort d'una persona adulta. Els símptomes es comencen a manifestar entre sis i quaranta-vuit hores després de la seva ingesta, el que augmenta la seva perillositat, ja que en tenir un periode d'incubació llarg, s'acostumen a no relacionar els símptomes amb la ingesta dels bolets.

Els primers símptomes són mal de panxa, diarrees i vòmit, semblants a un còloic o una gastroenteristis aguda. Dos o tres dies després sembla que aquests símptomes desapareixen però comença un ràpid deteriorament del fetge, amb icterícia, diarres sanguinolentes, convulsions, coma i mort.

Els darrers anys els avenços mèdics han permès baixar la taxa de mortalitat deguda a la intoxicació per farinera borda del 70% al 15%, amb millor pronòstic com més aviat es produeixi l'hospitalització. Tot i aquesta dada esperançadora, cal dir que la farinera borda deixa greus sequeles a l'enverinat, i en un alt percentatge de casos és necessari un transplantament de fetge.

Confusions amb la farinera borda.

S'han donat casos en que la confusió es dona amb la llora verda (Russula virescens). Diferenciarem la llora per la seva carn, peu i làmines trencadisses i l'absència de volva i anell.

La varietat de la farinera borda de color blanc (Var. Alba) que pot provocar la confusió amb el xampinyó (agaricus sp). El diferenciarem perque el xampinyó no té volva i fa olor anisat. SEMPRE cal tenir la precaució d'arrencar el xampinyó per comprovar l'absència de volva al final del peu.

En fase d'ou s'assembla molt a l'ou de reig (Amanita Caesarea). La impaciència d'alguns boletaires i l'absurditat de donar un valor de mercat més alt a l'ou tancat poden portar a la confusió. Quan tallem l'ou tancat pel mig, el de l'ou de reig sempre serà taronja, mentre que el de la farinera borda serà de color verd o blanc. En tot cas, per precaució i per respecte als bolets i la seva correcta conservació i

reproducció demanem que no colliu ous tancats.

Una altre font d'intoxicació pot ser posar-la al cistell amb altres espècies. Pot pasar perfectament que caiguin làmines i/o parts del bolet i es barregin amb la resta. Si algun cop accidentalment posem una farinera borda al cistell, i algun boletaire expert ens la localitza, caldrà agraïr-li la vida i llençar tots els bolets que portàvem al cistell.

Precaucions i consells amb la farinera borda, i en general amb tots els bolets tòxics.

- No toqueu bolets que no coneixeu.

- He sentit dir a algun boletaire que arrenca les farineres bordes per evitar que la gent les agafi. Si us plau no ho feu! Tots els bolets tenen una funció al bosc, i no s'han d'arrencar, trepitjar o destrossar amb el bastó sota qualsevol concepte, MAI!.

- No agafeu un bolet si dubteu, encara que us sembli que coneixeu l'espècie. Feu una foto i consulteu a un expert.

- Reviseu un per un els bolets que heu collit un cop sou a casa. En cas que surti algun bolet sospitòs, llenceu la resta de bolets.

 A veure si aquest any aconseguim acabar la temporada amb 0 morts per intoxicació per bolets!