El Pet de Llop

Un bolet simpàtic i diferent pels boletaires 

Pets de llopEl Pet de llop (Lycoperdon Perlatum) és un bolet fàcil de trobar i que de ben segur qualsevol boletaire se’l trobarà per poques sortides que faci a bosc.

Un bolet diferent i estrany a primer cop d’ull, d’aquests que no se li sap trobar ni el peu ni les làmines i a més, en ocasions, desprèn una mena de polsim marró quan el xafem. Perquè passa tot això? Anem a explicar-ho a continuació per tal de que tots els boletaires, aprenem una mica més sobre aquest bolet tant comú.

 

NOMS POPULARS DEL PET DE LLOP 

A Catalunya a més de Pet de llop, se l’anomena Esclatabufa perlada, Pet de vella, Pet de moro, fum a terra, bufa del dimoni... al País Basc se l’anomena Staputz perladum i altres punts de la península en diuen, Cuesco de lobo, Pedo de lobo, Bejín... 

Característiques del Pet de llop 

Pet de llop madurAquest bolet esta format per una espècie de bossa que en direm gleva, que s’ajunta estrenyent-se formant el peu, per fer-ho més entenedor, podríem dir que pren forma de bombeta. Aquesta gleva està formada per uns agullons en forma piramidal, uns més llargs, que poden caure fàcilment i els altres més curts i arrapats.

La gleva, té a la seva part superior una mena de cràter, que en la seva maduresa utilitzarà per treure el polsim marró que conté les espores, i així, assegurar l’existència de nous exemplars futurs.

El peu, és la continuació de la gleva i només tindrà els agullons que comentava abans quan l’exemplar és ben jove.

La seva carn és blanca quan és jove i es torna d’un groc oliva quan guanya en maduresa, al final s’acaba tornant marró. Durant aquest procés de maduració el bolet passa de tenir una certa consistència a transformar-se en pols. El Pet de llop pot arribar a fer entre 5cm i 10cm d’alt per uns 4 de diàmetre.

 

Quan i on buscar el Pet de llop ? 

El Pet de llop és un bolet que prolifera a qualsevol hàbitat, preferentment als boscos, sense defininir-se per cap arbre en concret. És un bolet que li agrada néixer en llocs on hi hagi matèria orgànica llenyosa. Gairebé el trobarem durant tot l’any, però serà a la tardor quan sortirà amb més força.

Per posar un exemple, és fàcil trobar-lo als mateixos boscos on busquem els boletus edulis i boletus pinícola, amb pi vell, on els degradats arbres van deixant branques damunt el terra que s’acaben transformant en un bon compost pel sòl.

El Pet de llop el podrem trobar de forma individual, però lo més freqüent serà trobar-lo formant petits grups dispersos amb nombrosos exemplars. 

Per tal que pugueu veure en directe aquest bolet a bosc, hem preparat dos vídeos molt interessants. Hem visitat el mateix erol de Pets de llop amb un decalatge de 10 dies per veure el procés de maduresa del bolet i n’ha sortit això:  

  • Primera visita, Pets de llop exemplars joves

 

  • Passats 10 dies, el procés de maduració havia deixat així els Pets de llop

 

 

 

Possibles confusions amb el Pet de llop 

La varietat que més se li assembla és el Lycoperdon Pyriforme (Esclatabufa Piriforme), però aquest té la gleva amb una forma més punxeguda i acostuma a créixer al damunt de fusta morta més que al damunt del sòl.

També és interessant mencionar el Vascellum Pratense (Pet de llop de prat), aquest neix als prats i serà freqüent trobar-lo quan anem a cercar moixerons i cama-secs. El diferenciarem perquè la gleva és molt més aplanada i el seu peu és molt curt, d’aspecte rabassut, normalment més ample que alt.

Per acabar també parlar de Langermannia Gigantea (Pet de llop gegant), que de ben segur haurem vist per les xarxes socials o navegant per Internet. Aquest exemplar el trobarem a zones obertes amb pastures, pot arribar fins als 80cm de diàmetre amb un pes proporcional i la coberta és totalment llisa. 

El Pet de llop a la cuina 

Igual que totes les espècies anteriors, que prenen forma de globus amb gleva blanca, són comestibles de baixa qualitat. De fet, sense interès culinari.

Només consumirem els exemplars joves de carn blanca. Una manera de cuinar-lo, és tallar-lo a llesques i fer-lo arrebossat. Poca cosa més a comentar sobre aquest bolet a la cuina pel seu desinterès.

 

Pets de llop al detall

 

Sabeu més sobre el Pet de Llop ? 

Podeu compartir la vostra opinió afegint un comentari al peu d’aquest article o comentant el contingut en els fòrums de boletaires o difonent en xarxes socials. 

 

  • Carles Gutiérrez Burniol

    D'origen Berguedà i boletaire des de ben petit per tradició familiar, amant dels boscos i muntanyenc d'alta muntanya. Intrigat per entendre el món dels bolets a través de totes les variables que hi intervenen. Defensor del medi natural i apassionat en olorar la terra mullada, visualitzar els colors de les estacions i respirar l'aire fresc i saludable de la muntanya.

    Impulsor del Blog de bolets i muntanya d'en siureny, publicador a Bolets.com
    Facebook  |  Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.