Un dels bolets més fàcils de localitzar

L’Apagallums (macrolepiota procera), de l’ordre dels agaricals, és un bolet molt conegut a Catalunya. És el bolet més gros del món si parlem de barrets, un bon comestible que prolifera a tot el món. Tot i ser un bon comestible, no és recol·lectat per a tots els boletaires. Però això cada cop va canviant ja que agrada a la cuina i la gent cada vegada en parla més. 

És un bolet tant fàcil de buscar com de trobar, ja que apareix a tots els hàbitats i és de ràpida localització, pren dimensions considerables, d’aquí el seu nom en llatí “procer” que significa alt, de bones dimensions. En un moment o altre, tots els boletaires hem quedat gratament sorpresos quan hem ensopegat florades en massa d’aquest bolet, tant per la seva bellesa com per la seva peculiaritat.

 

Noms populars de l’Apagallums

A Catalunya l’anomenem Apagallums, Cogomella, Coloma, Pamperol. Al País Basc l’anomenen Galamperna. Al pirineu aragonès en diuen Fongueta i a França li’n diuen Coulemelle.  

Característiques de l’Apagallums 

El barret és tancat de jove per acabar-se desplegant àmpliament. Pot arribar als 40cm de diàmetre, d’aquí que sigui el bolet comestible més gran. El barret conté unes esquames brunes grisenques amb un mamelló central.

Les làmines primer són blanques i amb l’edat es tornen grises o fins hi tot de color marró. Espaiades i lliures.

El peu és elevat, tacat de marró i tot i ser de consistència prima és ben ferm. A la seva base s’eixampla formant un bulb que persisteix sempre enterrat i l’ajuda a fer de base per aguantar les grans dimensions del barret. El peu també conté un anell doble gruixut que és bastant fràgil.

La carn del barret és tendra, primer és blanca i després prens colors rogencs, amb gust agradable d’avellana i nous. La carn del peu és fibrosa, d’aquí que no els consumirem. El barret es separa fàcilment del peu. 

 

Quan i com buscar Apagallums

L’Apagallums el podrem trobar des de juliol fins a octubre. Aquest bolet prolifera a qualsevol hàbitat tot i que prefereix els terrenys silícics. És un bolet termòfil, li agrada més aviat la calor.

Als boscos de pi, faig i alzina, el podrem trobar en zones aclarides i herboses, també li agraden els marges dels boscos i fins hi tot podem collir-les als prats. Els terrenys pasturats també seran bones zones per trobar-les ja que és un bolet propens a les zones amb matèria orgànica.

L’apagallums, tant pot aparèixer de forma individual com fer-ho en grups nombrosos. En aquest vídeo podreu veure com collim apagallums.

 

 

Algunes zones on buscar els Apagallums 

Aquest bolet el podrem trobar a qualsevol punt del territori, des de mar fins a muntanya, des de ponent fins a llevant. El seu aspecte farà que sigui molt senzill localitzar-lo. A primer cop d’ull recordo haver-ne vist en abundància a les fagedes de Santa Fe al Montseny o als alzinars propers a Sant Hilari Sacalm. Al pirineu, a qualsevol punt, fins hi tot al damunt de formiguers. Les formigues són bones aliades per assegurar la permanència dels bolets.

Tot i ser un bolet freqüent, fàcil de localitzar i que el podem trobar en grup, no és motiu per trobar-lo a cada sortida, com tots els bolets, cada any podrà aparèixer en més o menys freqüència en funció de les zones.  

Possibles confusions amb l’Apagallums. 

Aquest apartat li donarem una importància especial ja que hi ha varies varietats de lepiotes que poden ser susceptibles de confusió. Moltes d’elles tòxiques però també algunes de mortals. Com a resum general, els exemplars tòxics que es poden confondre amb l’Apagallums, són de dimensions reduïdes. Per tant, recomanem collir exemplars que no siguin joves i així evitem possibles confusions. Ho separarem en tres apartats:

1) Confusions mortals 

• Lepiota Brunneolilacina: el diferenciarem perquè el barret com a molt arribarà als 7cm de diàmetre. Les esquames del barret són d’un color rogenc i l’anell està envoltat per tonalitats verdoses. És un bolet que apareix principalment al litoral, a zones sorrenques a finals de temporada.
• Lepiota Helveola (lepiota bruna): el diferenciarem perquè el barret com a molt arribarà als 10cm de diàmetre. El seu peu esta tenyit de roig i quan el tallem pel mig la seva carn es torna rogenca.
• Amanitas varies: el fet de ser un bolet que té bulb pot portar a gent poc experimentada a confondre l’Apagallums amb algunes amanites, tot i que és difícil, l’Amanita Pantherina que és de similar color. Com a trets distintius generals, les amanites no tenen bulb sinó volva, i l’anell és fixe, en canvi el de l’apagallums l’anell és corredís. 

2) Confusions tòxiques 

• Lepiota cristata: presenta una olor molt desagradable, amb un mamelló sempre present amb tonalitats vermelles i taronges. El peu és vermellós. Arriba com a molt als 5cm de diàmetre.
• Lepiota Felina: apareix sobretot en coníferes, desprén una olor de florit i el seu diàmetre no supera els 4cm.
• Lepiota Clypeolaria: apareix sota frondoses, pot arribar fins als 8cm de diàmetre i el seu peu és blanc.
• Lepiota Ignivolvata: apareix en coníferes de terrenys calcaris, és poc corrent. El barret pot arribar fins als 13cm de diàmetre. Les esquames del barret són rogenques i la base del peu es torna ataronjada amb l’edat
• Lepiota Ventriosospora: de les mateixes característiques que la lepiota clypeolaria, habita principalment en boscos de pi i les esquames del barret són de color groc.
• Macrolepiota Rhacodes: o de cama blanca, amb unes esquames molt marcades al barret de color bru. La seva carn es posa vermella amb el tall i el seu bulb és molt voluminós. Pot arribar a fer fins a 15cm de diàmetre. 

3) Confusions amb espècies comestibles 

• Macrolepiota Rickenii: amb un peu més fi amb tonalitats rogenques la qual pot arribar fins als 10cm de diàmetre.
• Macrolepiota Excoriata: la diferència més vistosa és que les esquames del barret són d’un color molt clar, tirant a crema. Pot arribar a fer 15cm de diàmetre.
• Macrolepiota Mastoidea: el seu mamelló és molt pronunciat i d’un color molt clar, tirant a roig. El seu peu també és rogenc i pot arribar fins als 12cm de diàmetre.

 

 L’Apagallums a la cuina. 

Per treure-li el màxim profit a aquest bolet, haurem d’intentar collir-lo quan el barret encara no s’hagi obert del tot, en cas contrari perdrem sabor.

El peu no el consumirem ja que és fibrós. La seva carn és densa, una de les maneres de cuinar-lo que ens deixaran més sabor és a la brasa o fregint-los. També queden molt bons arrebossats. Amb els exemplars amb més diàmetre, els podrem fer servir com a base de pizza i posar-hi al damunt els ingredients que preferim per cuinar-ho al forn.

Quan el collim amb el barret encara mig tancat, el podem farcir de carn com si fos una empanada i també queda molt bo. Cal remarcar que és un bolet que aporta moltes proteïnes, fins hi tot està per damunt que moltes altres espècies comestibles.

 

  

Sabeu més sobre l'Apagallums ? 

Podeu compartir la vostra opinió afegint un comentari al peu d’aquest article o comentant el contingut en els fòrums de boletaires o difonent en xarxes socials.