La llengua de bou blanca

Nou format per fitxes de bolets.

Volem provar un nou format per les fitxes de bolets, sobretot dels menys coneguts o desitjats però bons comestibles. Aquesta fitxa va acompanyada d'un video on intento explicar sobre el terreny les diferents característiques del bolet i com és, amb la intenció de fer-vos més fàcil la seva identificació.

Característiques de la llengua de bou blanca (Hydnum albidum).

La llengua de bou és de la familia Hydnum, que són bolets que es caracteritzen per tenir agulles en comptes de làmines a l'himeni, d'aquí que l'anomenin a la Catalunya central i part de Lleida amb el nom d'agulleta. Farem un breu comentari sobre el bon costum que cada cop adoptem més boletaires en treure aquestes agulles al mateix lloc on trobem les llengües de bou per diferents motius:

1-Les agulles contenen les espores de la llengua de bou blanca, deixant-les al bosc col·laborem en la reproducció de la llengua de bou blanca.

2-Les agulles de la llengua de bou blanca són més amargants que la carn del bolet. Si les deixem ens arrisquem a que algun comensal poc acostumat no li trobi el bon gust al plat.

3-Les agulles de la llengua de bou blanca es desprenen a la paella, agafant un aspecte semblant a un cuc del bolet, fet que pot resultar desagradable a la salsa d'algun convidat.

A diferència del seu germà de terreny àcid (hydnum repandum), la llengua de bou és completament blanca, tant el barret com el peu i les agulles, tot i que es va enfosquint a mesura que envelleix. El barret sovint fa formes que recorden a un núvol, o fins i tot a una sabatera en petit. El peu és curt i la seva olor agradable recorda a la del rossinyol (són parents). La carn té un gust lleugerament amarg, que s'accentua amb l'edat de l'exemplar, i cal destacar que és molt trencadissa.

Habitat de la llengua de bou blanca.

Com ja us hem comentat, la llengua de bou blanca es troba únicament a terrenys calcaris. En línies generals podem dir que comparteix habitat amb llenegues i camagrocs, tot i que, afinant més encara, la llengua de bou és encara més amant de terrenys humits i molsa, així com de barrancs i terrenys escarpats, tot i que no es poden descartar les pinedes velles barrejades amb garric o roure que tant agraden a la llenega. És un bolet de tardor avançada, i com és de desenvolupament lent, es pot arribar a trobar fins i tot al març a cotes baixes.

La llengua de bou a la cuina.

El primer problema que presenta la llengua de bou blanca a la cuina és a l'hora de netejar-la. Al problema de tenir força humus i fullaraca enganxat per les característiques del terreny on la podem trobar, se li ha de sumar que s'esmicola amb moltíssima facilitat. És un dels bolets en que hauriem de tenir més en compte els consells que us donem a l'article de com netejar bolets fàcilment.

El punt d'amargor que té la seva carn ens fa recomanar bullir-lo lleugerament i llençar l'aigua de cocció, afegint-lo després a qualsevol barreja de bolets que ens servirà per cuinar una infinitat de plats. Podeu agafar alguna idea d'aquí.

Us recomanem especialment la conserva en vinagre. Es fa de manera semblant a la conserva dels rovellons i és una bona manera d'eliminar completament l'amargor del bolet.

Confusions de la llengua de bou blanca.

La llengua de bou blanca és difícil de confondre, en tot cas podem confondre l'Hydnum albidum amb el seu germà, l'Hydnum repandum, propi de planifolis i terrenys àcids, també comestible tot i que més amargant. També es pot confondre amb Hydnum rufescens, més esquifit i marronós o vermell, també comestible però de menys qualitat.

Sabeu més sobre la llengua de bou blanca?

Podeu compartir la vostra opinió afegint un comentari al peu d'aquest article, comentant el contingut en els fórums de boletaires o difonent en xarxes socials.