Llenega blanca

 

De la família dels hygrophorus trobem aquest excepcional exemplar que no ens deixarà indiferents: l’hygrophorus gliocyclus. Normalment és un bolet que ens trobem buscant altres espècies, ja que pot compartir perfectament hàbitat amb rovellons i fredolics. La seva viscositat la fa comparable amb la llenega negra, acostuma a néixer en grup i tot i que no és un dels bolets més coneguts (no es recolecta a tot arreu), a casa nostra, per a molts boletaires és perfectament comparable amb la llenega negra a la cuina.

Anem a explicar quatre punts bàsics d’aquest bolet per no confondre’l amb altres hygrophorus.

  

NOMS POPULARS DE LA LLENEGA BLANCA

 A Catalunya l’anomenem llenega blanca o llenega groga, a la resta de la península l’anomenen babosa o mocosa, a Euskadi baliorik gabekoa a França hygrophore limace...

 

 

 

 

CARACTERÍSTIQUES DE LA LLENEGA BLANCA

 

El barret de la llenega blanca és tancat en el seu inici per acabar extenent-se en la seva maduresa, pot arribar als 7cm de diàmetre. El color del barret és groguenc al centre i blanc als marges, Les làmines són decurrents, separades i gruixudes. El seu peu és cilíndric i consistent, del mateix color que el barret.

El bolet en conjunt té un espés i viscós mantell que es torna glutinós en temps de plujes. Al desplegar-se el barret, pot quedar a la part superior del peu, un tel procedent de la viscositat, que li pot dónar una forma semblant a un anell, però tendeix a desaparèixer i no es dóna en tots els exemplars. La seva carn és compacte i forta, de color blanc.

 

 

   

QUAN I COM BUSCAR LA LLENEGA BLANCA ?

 

La llenega blanca és un bolet de tardor, la podrem trobar ben entrada la tardor en zones pirinenques i que s’allarga fins inicis d’hivern en zones més baixes al pre-pirineu. Li agrada el terreny calcàri. És un bolet que aparèix en boscos de coníferes, en particular els pins. Comparteix hàbitat amb rovellons i fredolics i els hi agrada les vessants obagues que mantenen la humitat. Tant les podrem trobar damunt la molsa com barrejades amb púa de pi.

 

És un bolet que neix en grup i de manera aleatòria poden trobar-se molts exemplars en un tros petit de bosc. La meva experiència explica que és un bolet que necessita que el medi vingui molt regat i les condicions de meteo acompanyin. No acostuma a repetir dos anys seguits al mateix lloc tot i que hi és fidel amb els pas dels anys.

  

 

 

ALGUNES ZONES CON BUSCAR LA LLENEGA BLANCA

 

Els boscos de pi roig i negre del pirineu i pre-pirineu, seran bons productors de llenega blanca, però cal tenir en compte, que tot i ser un bolet que neix amb grup, no és fàcil trobar-se’l.

Al Berguedà hi ha zones interessants a les obagues de Peguera, també als boscos entre Malanyeu i la Nou. Els boscos entre el quadrant de Gósol i Tuixen també amaguen racons bons i una mica més cap al sud, al Solsonés podem trobar zones bones cap a Coll de Nargó i zones properes al petit poble de Cambrils.

L’Alt Urgell també té bones zones productives a les plantacions de Vilamitjana.

 

 

 

POSSIBLES CONFUSIONS AMB LA LLENEGA BLANCA

 

Aquest apartat és molt interessant ja que hi ha altres varietats d’hygrophorus que s’hi assemblen. Difícilment trobarem espècies tòxiques dins dels hygrophorus, però si que notarem el contrast amb el seu gust.

Cal deixar clar, que en funció de la zona, la llenega blanca pot ser la que expliquem en aquest article (hygrophorus gliocyclus) o l’hygrophorus eburneus. Aquesta última és molt semblant tot que més blanca i amb el peu tacat de pústules sota les làmines, difícil de confondre ja que habita en boscos de frondoses i desprén una olor agradable afruitada.

Una altra espècie subjecte de confusió és l’hygrophorus chrysodon però aquesta també habita en frondoses i té el seu peu tacat de groc, color que s’accentúa al tallar el bolet.

També es pot arribar a confondre amb l’hygrophorus penarius (carlet blanc), però el barret és blanc i no és viscós, també es troba en boscos de frondoses.

Com a espècie que compareix el mateix hàbitat, trobem l’hygrophorus cossus (mocosa pudent), el seu olor poc agradable a crustàci la delanta davant qualsevol dubte.

 

 

 

LA LLENEGA BLANCA A LA CUINA

 

A nivell general es considera un bolet apreciat, tot i que té un olor débil i poc significatiu, deixa un sabor suau al paladar. Per la majoria, és ideal per barrejar amb altres bolets i en estofats. Hi qui li treu el vel viscós, però per a mi és l’escència del bolet, per això recomano netejar-la amb un drap o paper de manera cuidadosa per tal que no ens emportem la viscositat, que serà la que ens lligarà el plat i alhora la que li donarà el toc distintiu.

Per a molts boletaires, jo m’incloc, la situo a la mateixa alçada que la llenega negra (hygrophorus latitabundus) i la recomano simplement saltejada amb all i julivert en l’acompanyament de carns.

No és un bolet apte per dessecar, si el podrem conservar amb pots de vidre.

 

 

Sabeu més sobre la llenega blanca?

Podeu compartir la vostra opinió afegint un comentari al peu d'aquest article, comentant el contingut en els fórums de boletaires o difonent en xarxes socials.