Els rovellons: el lactarius deliciosus

 

 

Ha arribat la tardor i sens dubte, estem davant d’un dels bolets més buscats i apreciats del nostre territori. El seu color taronja característic i la seva bellesa sigui el quin sigui el seu tamany, sempre fa que sigui un bolet agraït de buscar. Es busca en diversos hàbitats i apareix de forma massiva juntament amb altres espècies conegudes, aquest fet, ha despertat l’interés de molts boletaires per  conèixer aquestes altres classes de bolets comestibles.

Diguem-ne que és un bolet estimat a casa, impulsor del món boletaire i molt apreciat gastronòmicament, però també cal dir que molts boletaires el valoren per sota d’altres espècies comestibles.

 

 

NOMS POPULARS DEL LACTARIUS DELICIOSUS

 

A Catalunya el coneixem com rovelló, pinetell, rovelló d’obaga, pinenc... a Euskadi se l’anomena esnegorria, piñutela, hongo de pino... al territòri espanyol en diuen níscalo, rebollón, reboñuelo, anizcle... i a França curiosament se l’anomena catalan o vache rouge.

 

  

CARACTERÍSTIQUES DEL LACTARIUS DELICIOSUS

 

El lactarius deliciosus és un bolet de la familia de les russulàcies. El seu barret, neix convex i s’acaba extenent per acabar deixant el rovelló en forma d’embut, pot arribar a 20cm de diàmetre.  La seva part superior està formada per cercles concèntrics de colors taronges de intensitat diversa. Les làmines són juntes, escalades i fràgils, al tocar-les desprenen un làtex taronja que es torna verd amb el pas de les hores, seria com un procés d’oxcidació.

El seu peu normalment és curt i gruixut, dibuixat per marcats cercles taronges esporàdics, pot arribar a fer 8cm. A l’inici és ferm i fort però es va debilitant a mesura que creix el bolet.

La seva carn és ferma, blanquinosa i ataronjada.

 

 

 

 

 

QUAN I COM BUSCAR ELS LACTARIUS DELICIOSUS ?

 

El rovelló lactarius deliciosus el trobarem durant la temporada de tardor i es pot allargar fins a inicis d’hivern. Moltes són les zones on podem trobar el rovelló lactarius deliciosus, des del pirineu fins al litoral.

El podem trobar al pirineu a finals d’agost si les plujes acompanyen. És un bolet que el podem trobar en tot tipus de sòl i neix en quantitats abundants. Li agraden els boscos de coníferes, principalment pins i si són joves molt millor. Necessita un arbre per poder-se desenvolupar i formar una simbiosi mutua. També els hi agrada créixer sota dels boixos, amb la molsa i fins hi tot els podem trobar sota les estepes de muntanya (cistus laurifolius) o enmig de ginebres. A cotes més baixes i terrenys més árids, poden arribar a crèixer enmig de plantes aromàtiques.

 

  

 

ALGUNES ZONES ON BUSCAR EL LACTARIUS DELICIOSUS

 

Com que el rovelló lactarius deliciosus és un bolet molt versàtil que pot sortir en moltes zones de la nostra geografia, posaré algunes de les zones que conèc: el podem trobar als boscos d’abans d’arribar als Rasos de Peguera al Berguedà, a la Pobla de Lillet i Castellar de N’hug passant per Montgrony i entrant al ripollés, al nord del Solsonés com Coll de Nargó o Port del Comte, al terme de Vilamitjana o els boscos del Port del Cantó, a l’Alt Urgell, algunes zones del Bages com Avinyo, Pont de Vilomara....

  

 

 

 

POSSIBLES CONFUSIONS AMB EL LACTARIUS DELICIOSUS

 

El rovelló lactarius deliciosus pot confondre’s principalment amb altres espècies de lactarius, alguns dels rovellons comestibles són el lactarius sanguifluus o el lactarius vinosus (els quals, el color de la seva carn i el seu làtex, és més de color rojenc que no pas taronja), el lactarius semisanguifluus (tot i que comença amb tonalitats taronjes acaba dominat pel color roig) o el lactarius salmonicolor (de color més taronja pàlid).

Com a espècie no comestible a destacar el lactarius torminosus, de gust amargant, de color ataronjat i amb el barret rogenc però el seu làtex és blanc, les seves làmines són crema i té aspecte com de cotó. Habita en boscos de frondoses i tot i que a primer cop d’ull s’hi assembla, al examinar-lo és fàcil de distingir.

 

 

 

EL LACTARIUS DELICIOSUS A LA CUINA

 

  

Al ser un bolet que neix en tot tipus de terrenys, el seu gust seràcanviant en funció de les plantes que l’envoltin. El deliciosus de bosc de pi tindrà diferent gust i aroma que el deliciosus nascut enmig de plantes aromàtiques o estepes.

Fet a la plancha amb un gra d’all i julivert queda molt bo, saltat a la paella o també acompanyant guisats, tot i que perd part del seu gust. Recomano per els exemplars més petits, fer-los crus macerats amb espècies i utilitzar-los per aperitus.

És un bolet fàcil de conservar amb pots de vidre o congelat i no s’acostuma a dessecar.

 

 

 

 

Sabeu més sobre el lactarius deliciosus?

Podeu compartir la vostra opinió afegint un comentari al peu d'aquest article, comentant el contingut en els fórums de boletaires o difonent en xarxes socials.