Rovellons a la brasa
Un bon foc de tardor fumeja i espetega, sentim olor a llenya cremada i la calor que desprèn ens escalfa mans i cara. Uns minuts abans, collíem rovellons i pinetells a una pineda de les Gavarres gironines. Ara, ja és hora de dinar i prepararem, cervesa en mà, una de les receptes típiques de la cuina de bolets de tardor, els rovellons a la brasa.
Un per un anem agafant els millors bolets del cistell, tallant les potes dels rovellons i els pinetells assegurant-nos que no n'hi hagi cap de corcat, és important revisar-ho bé, ja que només els més sencers seran aptes per fer a la graella i no tenir sorpreses posteriors a taula. Com sabeu, a cap boletaire li agrada que els comensals trobin passatgers a dins els bolets que ell ha collit i cuinat per a compartir amb la seva colla. És una qüestió gairebé d’honor boletaire.
Així doncs, portem una bona estona de ritual boletaire, entre preparar la llenya, encendre el foc amb un xic de paper i pinyes, atiar-lo, fer que cremi una estona per fer brasa, triar els rovellons, tallar-los la pota, parlar amb els amics... i per fi el moment de la veritat.. esbarriem el foc per tal que només quedi un bon caliu i gens de flama, repartim els rovellons per sobre la graella, i apa... graella plena de rovellons al foc, a un pam d’altura i aguantada per 3 pedres . .
Els anem girant perquè es vagin fent mica en mica, sense presses per favor, és dia de festa... el foc emet molta escalfor i ja ens hem acabat la cervesa, n'agafem una de fresqueta per continuar amb la nostra feina a vora del foc.
Fer els rovellons a la brasa és senzill i complicat a la vegada: Es tracta de fer els rovellons al punt, i entenem per punt el moment en que queden cruixents per fora i sucosos per dins. Complicat, oi? Just a l'hora de treure'ls els salem i els reguem amb un oli macerat. Opcionalment afegim una dent d'all picat ben petit.
Ull, podem deixar-ne uns quants sense all, ja que alguns estómacs no toleren correctament aquest element, i aquí aixeco el dit i em demano els rovellons sense all, siusplau. També per qui vulgui una digestió més senzilla o hagi quedat per anar a fer petons després de l’àpat.
El guardià dels rovellons a la brasa, que habitualment és el propi boletaire que els ha collit, vigila a peu de foc els rovellons, mentre la resta de companys comencen a dinar o a sopar. Cal fer-ho així i insistir a la resta que comencin a menjar i no esperin. D´aquesta forma treurem els rovellons i pinetells del foc i passaran a l’àpat quan estan encara ben calentons. És un moment crític, ja que si passen uns minuts entre fer-los i menjar-los els rovellons es refreden i ens cau la paradeta que teníem muntada.
Un cop a taula i per crear atmosfera de tardor, és bo explicar que de rovellons i pinetells n'hi ha de diversos tipus i gustos, i podem jugar a detectar-los i opinar sobre les nostres preferències.
Igual d'important, i nosaltres sempre ho fem, és comentar als companys de taula que els rovellons deixen làtex vermell i taronja en funció de l’espècie, així que no s'espantin quan vagin al lavabo i pixin vermell. En aquest punt cal aclarir que no és una broma... el làtex del rovelló tenyeix l’orina, i això no és dolent en absolut. Com sempre, alguns no t'escoltaran i si no estan acostumats a menjar rovellons s'espantaran en la seva primera visita als serveis o pins més propers.. no cal anar a urgències, amics.
Dit això.. coure una bona graella de rovellons a la brasa és una activitat que socialitza, estèticament bonica, gastronòmicament amb sentit... i que et deixa fumat com un salmó (No tot podia ser bonic), així que intenteu fer servir bona llenya que desprengui una bona olor (com la d’alzina) o bé porteu roba de recanvi.
Ens fa feliços saber que hi ha algú a l'altre costat i que ens llegiu, així que us agraïm que compartiu amb nosaltres la vostra forma de fer els rovellons a la brasa o les anècdotes derivades. Així també sabem que existiu i ens anima a continuar escrivint.