El bolet comestible blau violeta 

Segurament tots els boletaires hem trobat la Pimpinella Morada (Lepista Nuda), buscant altres espècies de bolets a boscos de pi. Els colors vius d’aquest bolet despunten quan el veiem al bosc, on normalment, forma grups nombrosos.

És un bolet comestible, però per consumir-lo, cal anar amb compte i consumir només els exemplars joves, on els colors morats destaquin bé per evitar confusions amb altres varietats. Personalment no n’acostumo a collir, però si que n’agafo un parell de sortides a l’any per consumir amb altres barreges de bolets.

 

NOMS POPULARS DE LA PIMPINELLA MORADA 

A Catalunya, a més de Pimpinella Morada, en diem Pentinella morada, escarlet morat, lileta, moixeró blau.... a la península se’n diu pie azul, borracha, tricoloma violeta, pezón azul... al País Basc l’anomenen oin urdin i altres paisos com França en diuen pied bleu.

 

Característiques de la Pimpinella Morada 

El seu barret és llis, fi i carnós, pot arribar fins als 15cm de diàmetre, comença tancat per acabar desplegant-se. Al centre fa un ampli mamelló, de color fosc per acabar guanyant el violeta fins al marge del barret. En els exemplars més joves, el marge del barret és corbat. Quan el barret guanya maduresa va prenent un color marró pàl·lid que en fa més difícil la identificació.

Les làmines estan juntes i de color violeta en els exemplars joves, en la maduresa es tornen d’un color bru pàl·lid.

El peu és fibrós i llarg, pot arribar als 12cm, és de color violeta tot i que en ocasions, queda cobert per un color blanquinós. La seva base és lleugerament bulbosa i quan l’arranquem veurem que a la base queda enganxada fulles i matèria orgànica on en moltes ocasions s’hi pot apreciar el micel.li.

La seva carn és tendra i d’un color blanc violat de jove i pàl·lida en els exemplars adults. Desprèn una olor afruitada o d’alguna espècie indeterminada, aromàtica i característica d’aquest bolet.

És un bolet que es pot conrear, mitjançant un compost a base de fems de cavall tot i que els exemplars no són ben bé iguals. En ocasions si veiem micel.li quan l’arranquem podem fer la proba d’enterrar-lo en alguna zona de pastura i si les condicions són favorables en un parell d’anys els micel.lis haurien de produir exemplars.

 

Quan i com buscar la Pimpinella Morada 

La pimpinella morada li agrada els llocs humits i amb fullaraca, per això serà fàcil trobar-la a boscos de frondoses i de coníferes. Enterrades sota la pinassa dels boscos de pi vell preferentment tot i que també les trobarem en alzinars.

També li agraden les vores dels prats de pastura, que estan a tocar amb zones boscoses, per això no serà gens estrany trobar-la mentre busquem cama-secs.

La pimpinella morada, la podrem trobar des de primavera fins ben entrat l’hivern. La tardor serà la època de major expansió. Rarament trobarem aquest bolet en solitari, els seus erols acostumen a ser nombrosos i dins els boscos de pi serà on es desenvoluparà en major magnitud, arribant a formar grans cercles plens d’exemplars. Aqui ús ensenyem un vídeo des del bosc on hem localitzat unes quantes pimpinelles morades:

 

 

 

Algunes zones on buscar la Pimpinella Morada 

Aquest bolet és d’àmbit mundial. Als nostres boscos, per posar-ne alguns exemples, l’he trobat visitant les pinedes de St. Joan de l’Erm i del Port del Cantó. O buscant rovellons pels boscos propers a Vilamitjana a l’Alt Urgell. També en podrem collir a les pinedes de pi blanc dels boscos de la Catalunya Central, des del Solsonès, baixant cap al Bages o als alzinars del nord de la Selva a St. Hilari Sacalm i Viladrau.

No cal mencionar més zones, ja que seguint les indicacions de l’apartat anterior i en plena temporada de tardor, ens serà més que fàcil localitzar aquest bolet. És un bolet que l’haurem de collir quan és jove ja que es corca amb facilitat.

 

Possibles confusions amb la Pimpinella Morada 

Les confusions més perilloses amb la Pimpinella Morada pot ser amb algun Cortinari, que dins de la seva gamma hi ha varietats mortals. La més freqüent és amb el Cortinarius Purpurascens (Cortinari Purpuri), per sort, aquesta varietat dels Cortinaris és comestible, tot i que de baixa qualitat. El barret d’aquest és de color violeta però més tirant cap a bru i fibril·lós, el seu peu presenta una cortina de color rovell típica de tots els Cortinaris. Una altra de les diferències és que la Pimpinella Morada quan madura pren un color marró en canvi el Cortinari Purpuri té un color rovell que el diferencia.

Una altra de les varietats susceptible de confusió, però del mateix ram, és la Lepista Sordida, un excel·lent comestible que el diferenciarem perquè és la meitat de grossa que la Pimpinella Morada, el diàmetre del barret arriba fins als 7cm i la longitud del seu peu allarga fins als 6cm com a molt.

 

La Pimpinella Morada a la cuina 

Primer de tot comentar que només consumirem els exemplars joves, els que tindran el color violeta més viu i marcat, així de pas evitarem possibles confusions. També cal tenir en compte que aquest bolet no es pot consumir cru, ja que pot provocar alguns trastorns, per tant, l’haurem de cuinar bé. Cuinarem preferentment el seu barret i descartarem el peu ja que és bastant fibrós.

El seu sabor és suau perfumadament agradable i amb certa tendència al dolç, però tot va a gustos, hi ha qui diu que és massa aromàtica o acre.

La seva carn amb la cocció es torna més fosca. Ideal per consumir amb barreja de bolets més que individual. El seu gust dolç també fa que en puguem fer confitura.

 

 

Sabeu més sobre la Pimpinella Morada ? 

Podeu compartir la vostra opinió afegint un comentari al peu d’aquest article o comentant el contingut en els fòrums de boletaires o difonent en xarxes socials.