Ou de reig, bellesa efímera

ou de reig

Ou de reig, bolet dels cèsars (Amanita Caesarea)

Els emperadors romans eren grans aficionats a menjar bolets, i en especial a l'ou de reig, i d'aquí li ve el nom llatí que es pot traduïr al català com bolet dels cèsars. Tan aficionats eren que Agripina va decidir matar al seu marit Clàudio posant-li unes quantes amanites phalloides entremig dels ous de reig, i explica la llegenda que tal era la golafreria de Clàudio amb els retxos que tot i sospitar-ho, se'ls va menjar i va morir.

 

Altres noms de l'ou de reig

A Catalunya l'ou de reig també és conegut amb els noms de cocou, monjola i bolet d'or. En castellà rep noms com oronja o seta de los césares, i en euskera ens els anomenaran com kuleto, gorringo, amboto o amoroto.

Característiques de l'ou de reig

Com totes les amanites, l'ou de reig es caracteritza per tenir volva i anell.

Tant el barret com les làmines i el peu són de color taronja, de vegades més rogenc i d'altres més groguenc, l'entorn del barret presenta estries semblants a les de l'Amanita Vaginata però menys pronunciades. Fa una olor barreja d'albercoc i cítrics molt característica que no s'assembla a la de cap altre bolet i que es tranforma en una desgradable pudor a peix podrit quan l'exemplar no està en bones condicions.

 Creixement de l'ou de reig.

Quan és acabat de nèixer la volva envolta totalment el bolet, agafant l'aspecte d'un pet de llop, poc després la trenca deixant veure el que serà el barret i agafant l'aspecte d'ou que li dona el nom català. En aquest moment el que serà l'anell forma un vel sota el barret protegint les làmines. De seguida madura deixant ben xuclada la volva que li ha donat l'aliment i mostrant-se en tot el seu esplendor unes hores, començant a degradar-se de seguida, quedant finalment del tot sec. Tot plegat un accelerat espectacle de la natura que ens deixa florades importants però molt curtes, entre una setmana i deu dies.

ou de reig tancat

La floridura del reig.

En condicions de massa humitat, una floridura anomenada Mycogone Rosea envaeix l'ou de reig donant-li un color més rosat i un aspecte estrany, amb malformacions al barret, sobretot a l'entorn d'aquest, al vel i a les làmines que deixen de tenir el color taronja. Finalment la floridura guanya la partida i envaeix totalment l'ou de reig sense deixar-lo acabar de desenvolupar. En cap cas s'han consumir ous de reig atacats per aquest paràsit.

On i quan buscar ous de reig.

L'ou de reig és un bolet termòfil (li agrada la caloreta) i fructifica en terrenys àcids, és amant de la llum, no tolera l'excès d'humitat i el xoc tèrmic de les tempestes el fan tornar boig. Aquestes són les cinc premisses fonamentals que s'han de tenir clares a l'hora de buscar-lo.

 

Termòfil

L'ou de reig pot florir al juny i durant els mesos d'estiu si les condicions són adients, però difícilment al novembre. de la mateixa manera es fa difícil trobar-lo per sobre dels 1000 metres, tot i que l'hem arribat a veure ocasionalment per sobre de 1400 metres.

Terrenys àcids

bosc d'ou de reig

Són aquells terrenys en que el ph del terra es troba per sota de 7. Les pistes ens les donarà la vegetació, però en general el Pirineu axial i bona part del litoral i prelitoral gironins tenen ph àcid. Són aquests últims els que produeixen més ou de reig.

No tolera l'excès d'humitat.

No buscarem l'ou de reig en obaga, ni en llocs massa humits. Així mateix, s'estima els terrenys pedregossos que drenin bé l'excès d'aigua, com per exemple els saulons o els gresos àcids.

Amant de la llum

Important, sempre buscarem l'ou de reig on més toqui la llum i en boscos ben oberts. Sureres, brugueres i matollars, alzinars, rouredes, castanyers i fins i tot faig i en algun cas pi, sempre millor si són boscos esclarissats per l'home.

Xoc tèrmic

Les tempestes d'estiu fan baixar de cop la temperatura. Aquesta baixada i l'aigua ben freda que s'escola provoquen un xoc tèrmic que fan despertar el micel·li de l'ou de reig. Si la tempesta ha portat calamarsa, encara millor!

I un truc, els millors llocs i on surten abans són els corriols i les vores de camins, sovint acompanyat del seu inseparable amic: el sureny fosc, cep negre o boletus aereus, del que podeu consultar la fitxa aquí. 

Possibles confusions de l'ou de reig

ou de reig bord

És difícil de confondre'l però s'han donat casos. El bolet més semblant que hi ha a l'ou de reig és l'Amanita Muscaria (el bolet dels gnoms i els barrufets). Normalment presenta


restes de la volva al barret en forma de taques blanques, però quan plou molt o en condicions de sequetat les pot perdre. L'amanita Muscaria té tant el peu com les làmines blanques, mentre que l'ou de reig els té de color taronja.

Més preocupant és la confusió amb Amanita Phalloides, que no es pot donar en fase jove

 o adulta per ser de color verd, però sí en la fase d'ou tancat, i s'han donat bastants casos. En cap cas recomanem agafar ous de reig quan encara són tancats.


Afegim la possible confusió amb Amanita Crocea, amb un barret més ovalat i d'un color menys intens, peu blanc o blanc amb algunes estries crema, sense anell i, en general,  d'un tamany més petit. L'Amanita Crocea és comestible un cop cuinada, però no té la qualitat de l'ou de reig.

L'ou de reig a la cuina

L'ou de reig és un bolet especial també a la cuina, amb un gust esquissit que recorda més al marisc que als bolets i una fantàstica textura de mantega A l'hora de cuinar-lo es pot

plat d'ou de reig menjar cru en carpacció o cuinat en tantes combinacions com ens doni la imaginació. Una única condició: ha de cuinar-se poc i no es pot barrejar amb res que tingui gust fort, en tots dos casos perdriem la gràcia de l'ou de reig. No és poca la gent que m'ha comentat que no li troba el què, que no n'hi ha per tant... i per gustos, colors, però normalment el problema és no saber-lo tractar als fogons.

Una recepta suggerida a bolets.com són els ous de reig saltats amb llagostins.

Sabeu més sobre l'ou de reig?

Podeu compartir la vostra opinió afegint un comentari al peu d'aquest article, comentant el contingut en els fórums de boletaires o difonent en xarxes socials.

  • Boletaire Ivan IPVIPV- Ivan Pino

    Boletaire des que tenia ús de raó i podia caminar, seguint la tradició i les ensenyances de l'avi.
    Caminador, explorador i curiòs que s'ha prés això dels bolets com un esport i un repte a més d'una afició.
    Interessat en investigar tot el que fa referència a cicles de bolets, apassionat de la meteorologia i aprenent de geologia i botànica.

    Impulsor d'Amb B de Bolets i Bolets.com
    Facebook | Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.