Processionària, la plaga dels pins
Què és la processionària dels pins ?
Segurament, a la majoria de boletaires no ús ha passat desapercebuda aquesta plaga que afecta principalment els pins dels nostres boscos. La processionària consisteix en la formació d'unes bosses blanques situades a les parts més altes dels propis pins, principalment Pi Roig i Pinassa.
Per aquest motiu hem pensat que seria d'interès comú fer-ne un article per explicar el perquè de tot plegat i així, divulgar una informació que ha d'estar en mans de tots els boletaires per tal que puguin prevenir els possibles perills de buscar bolets en boscos afectats per aquesta plaga. Especialment en l'època de tardor quan les erugues són més presents i perilloses.
Actualment unes de les comarques més afectades són la Cerdanya i el Pallars Jussà, on els darrers hiverns càlids han fet que les poblacions de processionàries estiguin per sobre del que és habitual. El fet se l'anomena la Processionària del Pi (Thaumetopoea Pityocampa), i intentarem explicar d'una manera fàcil i sintetitzada tot el procés per tal que s'entengui bé.
Durant els mesos d'estiu, principalment juliol i agost, les papallones dipositen els ous a les parts més altes dels pins ja que són les més assolellades. Al cap de poc temps, neixen les larves que tindran un comportament social entre elles i que passaran per unes fases per poder completar el cicle.
Les fases de la Processionària dels Pins
- En la primera fase, les larves neixen, són petites i tenen poc moviment, s'alimenten principalment de les fulles més tendres del pi, no es mouen massa de lloc, si ho fan és per desplaçar-se a altres branques per seguir buscant aliment. Acostuma a durar un mes aproximadament. Des de mitjans de juliol fins finals d'Agost.
- En la segona fase, les larves augmenten de volum i comencen a desenvolupar els dards urticants que són escampats a l'aire pel moviment de la pròpia larva. És el moment en què les larves decideixen on formaran el niu i començaran a formar la bossa blanca característica. Aquest cicle dura un altre mes. Entre Agost i Setembre.
- En la tercera fase, les erugues tenen un volum prou visible i reconeixible, continuen desenvolupant els dards urticants i surten de la bossa per alimentar-se a darreres hores del dia. L'alimentació augmenta i poden agrupar-se per deixar el pi i buscar-ne un de nou en cas que s'acabi l'aliment. Ara ja són prou autosuficients per teixir de forma ràpida unes bosses blanques prou consistents que els ajudarà a protegir-se del fred. Comencen entre Setembre i Octubre i s'allarga fins Febrer.
- En la quarta fase, les erugues deixen el pi formant una filera on una femella es situa en posició capdavantera per guiar el grup (d'aquí el nom de Processionària). L'objectiu és buscar un lloc propici per enterrar-se sota terra fet que donarà l'inici de la cinquena i darrera fase. Si el lloc és fred, buscaran sòls assolellats per mantenir-se escalfades sota terra, si el lloc és molt càlid buscaran zones més obagues. Aquest procés es realitza entre Febrer i Març.
- En la cinquena fase, un cop enterrades les erugues formen un capoll i esperaran entre 1 a 3 anys per emergir en forma de papallona. El període de vida serà molt curt, entre un i tres dies, que aprofitaran per aparellar-se i dipositar novament els ous a les parts altes dels pins per tornar a començar el cicle. L'època de naixement de les larves, és de Juny a finals d'Agost en funció de lo càlida que sigui la zona.
Efectes negatius pels boscos i boletaires
Si bé no és una plaga que pugui desforestar extensions enormes de boscos, si que pot minvar el creixement i afectar principalment les espècies més joves de pins, sobretot si viuen en terrenys pobres i soleis. El fet que el procés d'alimentació de les erugues sigui lent i no duri constantment, provoca que amb els pins més adults l'efecte sigui menor i durant l'època de primavera puguin recuperar-se i reposar les seves pues.
Un dels problemes que tenim darrerament és que els hiverns no són freds, això provoca que les larves tinguin més probabilitats de sobreviure i l'efecte de la “processionària” sigui major.
Pel que fa a les persones, boletaires en el nostre cas, el problema pot arribar a denominar-se de salut pública ja que aquesta plaga fins hi tot pot arribar als parcs i jardins de les nostres ciutats i pobles. Els boletaires caminem pel mig del bosc, moltes vegades en contacte directe amb els pins i poc tenim en compte aquest problema.
Les erugues alliberen els seus dards urticants mitjançant el seu propi moviment. Durant els mesos d'octubre i novembre és quan més desenvolupades estan, per tant, simplement caldrà que ens hi acostem per poder-ne rebre l'efecte, no és ni tant sols necessari tocar les erugues. Caldrà anar molt ben protegit fins hi tot dels ulls si ens és possible. Els efectes consisteixen en una molesta urticària extrema que marca la pell amb taques vermelles i que condueix a un enorme efecte de picor que no desapareix fins passats uns dies. Per les persones al·lèrgiques el problema és major i en qualsevol cas es pot requerir assistència hospitalària o ús d'antihistamínics o similars.
Mesures preventives per la Processionària
Des dels organismes públics ja fa temps que es treballa per erradicar aquesta plaga a les zones boscoses més afectades. Per naturalesa, la Processionària té depredadors naturals com varies espècies d'ocells insectívors com formigues o rosegadors propis dels mateixos boscos. Hi ha varies mesures preventives per portar a terme:
- Evitar repoblacions de les espècies de pins més susceptibles a rebre la plaga, sobretot en sòls pobres i soleis.
- En les zones on el nivell de plaga és baix, es poden instal·lar trampes de feromones les quals només atreuen els mascles durant el període de vol. Això es combina amb la instal·lació de caixes-niu per protegir les espècies d'ocells insectívors com les Mallerengues, el Cucut, el Puput, Rats Penats i d'altres... d'aquesta manera es pot controlar la plaga.
- En les zones on el nivell de plaga és elevat i per grans extensions, la opció és escampar amb avionetes insecticides a les parts elevades dels pins que afectin a les seves fulles. S'haurà d'anar amb compte i fer una acurada selecció dels insecticides, ja que si no ho fem, podrà ser que també eliminin els depredadors naturals de la Processionària. Utilitzarem aquest mètode a inicis de tardor, quan les larves estan en formació.
- En altres zones de menys extensió on la plaga també hi és present, hi ha altres mètodes manuals com la destrucció de les bosses. Aquesta tasca es desenvoluparà a ple hivern, de dia, quan les larves estan dins de les bosses per protegir-se del fred. La destrucció es pot fer disparant amb una escopeta a les bosses, d'aquesta manera el fred matarà les larves. Un altre mètode és tallar les bosses (amb protecció tant dèrmica com ocular) i destruir les larves mitjançant insecticides o immersió amb aigua.
Esperem que amb aquest article els boletaires puguin entendre millor en què consisteix aquesta plaga que cada vegada és més habitual als nostres boscos i d'aquesta manera, utilitzar les mesures preventives i d'alerta en cas que ens trobem en boscos que estiguin afectats per aquest problema en forma de plaga.
Boletaires, heu buscat mai bolets en boscos infectats per la plaga de la processionària? ús hi heu vist afectats? Comenteu les vostres experiències sobre aquesta plaga per tal de compartir-ho als fòrums i a les xarxes socials.
Carles Gutiérrez Burniol
D'origen Berguedà i boletaire des de ben petit per tradició familiar, amant dels boscos i muntanyenc d'alta muntanya. Intrigat per entendre el món dels bolets a través de totes les variables que hi intervenen. Defensor del medi natural i apassionat en olorar la terra mullada, visualitzar els colors de les estacions i respirar l'aire fresc i saludable de la muntanya.Impulsor del Blog de bolets i muntanya d'en siureny, publicador a Bolets.com
Facebook | Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.
A falta de bolets i tenint en compte que els colors de tardor ja despunten com mai, hem decidit anar a pujar el cim del Bassegoda a l'Alta Garrotxa. I és que si es vol gaudir dels colors que ofereixen els boscos a la tardor, no hi ha millor indret que aquest per anar a visitar. La idea era guanyar alçada per poder veure les vistes des de tots els vessants
Sortir al bosc o a la muntanya comporta certs riscos que d’entrada els boletaires en som poc concients. D’entrada, les úniques preocupacions alhora de fer les sortides són el neguit per saber si trobarem o no bolets.
Ens allunyarem dels punts més elevats, com crestes i cims. Intentarem baixar a les capçaleres de les valls o buscarem zones més baixes que el terreny on estiguem situats. Alhora de moure’ns ho farem sense córrer per evitar generar corrents d’aire.
Primer explicarem els trets escencials d’aquests animals per poder-los diferenciar d’altres membres de la seva espècie.
El bosc i la muntanya aporten molt més que paisatges d’encant. Els fruits que surten de la seva terra han estat aprofitats per l’espècie humana des de temps ancestrals. Per fer aquest licor, necessitarem aquests fruits que ens dóna el medi natural i que podem trobar amb una mica de coneixements de botànica alhora de saber identificar les espècies, plantes i flors.
A Catalunya és una beguda gairebé coneguda per tot el poble. Aquest licor és originari d’Itàlia, es va extendre a Europa a través dels monestirs que eren qui la produien amb finalitats medicinals. Els monjos van trobar amb l’alcohol un element poderós per extreure i mantenir les propietats medicinals d’algunes plantes.
La ratafía es produeix a finals de juny, concretament per Sant Joan. En aquesta época trobarem les nous verdes i les herbes ja florides, estan al seu màxim esplendor. D’aquesta manera n’aprofitarem més les seves propietats. En époques humides, un cop collides les herbes, s'han de deixar enmustir un parell o tres de dies per treure'n més profit. 
Herba de Sant Joan
Flors d’alzina