Què és la ratafia ?

El bosc i la muntanya aporten molt més que paisatges d’encant. Els fruits que surten de la seva terra han estat aprofitats per l’espècie humana des de temps ancestrals. Per fer aquest licor, necessitarem aquests fruits que ens dóna el medi natural i que podem trobar amb una mica de coneixements de botànica alhora de saber identificar les espècies, plantes i flors.

La ratafía és una beguda que consisteix en barrejar una varietat de plantes, flors i espècies  amb alcohol (aiguardent, anís o d’altres).  Després d’un procés de maceració, és filtra i es deixa reposar un parell o tres de mesos en un lloc fresc.  Els ingredients principals a part de l’alcohol, són les nous verdes i l’herba de Sant Joan.

A partir d’aquí, trobem una beguda de color caramel, amb textura de xarop de gust dolç i amb un toc amarg degut a les nous verdes. Sempre será diferent en funció de la recepta utilitzada. El fet que es pugui fer de mil maneres diferents, dóna molt de joc alhora de buscar la recepta ideal, que pot acabar convertint-se en tot un secret. 

Història de la ratafia

A Catalunya és una beguda  gairebé coneguda per tot el poble.  Aquest licor és originari d’Itàlia, es va extendre a Europa a través dels monestirs que eren qui la produien amb finalitats medicinals. Els monjos van trobar amb l’alcohol un element poderós per extreure i mantenir les propietats medicinals d’algunes plantes.

El poble va voler imitar els monestirs i va començar a fer ratafía casolana per curar les propies malalties. Cadascú amb una recepta diferent. Al final la ratafía, va convertir-se en una beguda digestiva per acompanyar els ápats, per rebre les visites o de carácter festiu. Amb el pas dels anys,  la seva creació va transformar-se en tradició i les receptes passaven d’avis a fills amb total discreció per mantenir el secret dels aromes de cada una de les ratafies de creació propia.

A Catalunya és una beguda molt coneguda i apreciada. Moltes comarques en són productores de manera tradicional des d’époques antigues. S’organitzen fires de la ratafía on hi han cates, exposicions de receptes i métodes per fer-la.

Quan i com es produeix la ratafia ?

La ratafía es produeix a finals de juny, concretament per Sant Joan. En aquesta época trobarem les nous verdes i les herbes ja florides, estan al seu màxim esplendor. D’aquesta manera n’aprofitarem més les seves propietats. En époques humides, un cop collides les herbes, s'han de deixar enmustir un parell o tres de dies per treure'n més profit. 

La barreja entre l’alcohol, les nous, herbes,  flors i espècies les deixarem reposar dins d’un recipient que pugui respirar (amb tap de suro o ben tancat amb un drap) i les posarem a sol i serena durant 40 dies. El clima estival, acabarà de fer la feina. Anirem barrejant-ho tot cada 4 o 5 dies.

A mitjans d’agost, filtrarem la ratafía molt curosament i amb molta paciencia, l’envasarem en ampolles i la deixarem reposar en un lloc fresc un parell o tres de mesos més.

L’alcohol utilitzat normalment és aiguardent o anís. Si utilitzem aiguardent, convindrà barrejar-hi sucre (de 200 a 500 grams per litre), si utilitzem anís, haurà de ser dolç. 

Actualment el procés pot variar. Hi ha qui posa molt poques espècies i deixa més dels 40 dies estípulats al sol i serena. També hi ha qui arriba a posar-hi aprop de 100 espècies o qui intensifica més unes que altres per aconseguir aromes més remarcats.

 La idea és buscar millorar la ratafia any rera any a través de la pràctica, fins acabar obtenint la recepta perfecte per un mateix.

Una recepta per fer ratafia

A continuació posem un exemple de recepta per fer ratafía seguint els ingredients que hem utilitzat aquest any. Encara no l’hem provat, esperem que surti bona.

La quantitat de segons quins ingredients van a critèri de cadascú. Hem utilitzat dos recipients amb tres litres l’anís a cada un i dues nous verdes per litre. 

En un dels dos recipients, els ingredients s’han repartit equitativament, en l’altre hem potenciat algunes espècies per treure’n un gust diferent, que valorarem i en treure'm conclusions alhora de provar-la.

Aquí tenim les espècies:

• Herba de Sant Joan
• Cua de cavall
• Malva rosa
• Tarongina
• Maria Lluisa
• Matafaluga
• Dent de lleó
• Romaní
• Farigola
• Salvia
• Espígol
• Comí
• Fonoll
• Puniol
• Flors de magraner
• Flors de camamilla
• Flors d’alzina
• Flors de roure
• Flor de tei
• Pètals de rosa
• Punts de clau
• Fulles d’orègan
• Fulla de llaurer
• Fulles de menta
• Nou moscada
• Branca de regalèssia
• Branca de canyella
• Branca d’olivera
• Grans de café
• Granes de ginebró
• Pell de llimona
• Pell de taronja