La trompeta de la mort toca d'hora

Bolets, dubtes i malhumor.

El despertador sona aviat, molt aviat... i mig mandrós faig un café i m'acabo de calçar les xiruques mentre la Llora juga amb els cordills. Quan surto i tanco la porta del rebedor se'm queda mirant a través del vidre amb cara de pensar "Què deu anar a caçar aquest boig a aquestes hores?" Curiós, mentre engego la furgoneta i deixo escalfar una mica el motor em pregunto el mateix. 

El company espera al punt de trobada, i tot de camí anem pensant cap on hauriem d'anar... Portem dos sortides seguides sense trobar l'alegria del bolet, i això en plena temporada acaba creant dubtes, i els dubtes porten a errors, i els errors a més dubtes, un cercle viciós. Amb totes aquestes reflexions i alguna altre de més profunda condueixo en silenci per no expressar la mica de mal humor que el café no ha acabat de treure..

Cap suggerència em va bé, fa dies que anem deixant les trompetes ben petites, de fet fa mesos, i elles soletes han anat avortant la florida tempesta darrera tempesta en aquest estiu tant atípic. Sabem que aquest bosc ha anat fent bolet, que va sortir algun cep, i tenim uns avetals que la setmana anterior ja ens havien donat alguna alegria, així que tiro pel dret.

L'avet ens comença a alegrar el dia.

Quan entrem a l'avetal encara és fosc, els rovellons s'intueixen per la seva silueta més que veure's! Està tot ben buscat, però quan ens apropem a una confluència de rieres, i ja amb una mica més de claror, en comencem a veure amb alegria. 40 metres quadrats donen per gairebé emplenar el cistell en una estoneta molt interessant, envoltats d'amanites, cortinarius, fredolics bords (clickar aquí per saber-ne més) i un sense fi d'espècies.

Bé, la primera aposta ha valgut la pena! Ara toca mirar les trompetes de la mort.

La trompeta de la mort comença un concert ple de sorpreses.

Fa ja un parell de mesos vam descobrir una trompetera nova buscant rossinyols, i tot semblava indicar que era una bona trompetera,
amb l'afegit d'estar amarada per l'humitat d'un riu proper... i ja fa 10 dies que n'estem deixant petites per la zona. Serà avuí el primer dia en que la trompeta de la mort toca?

Al principi de la trompetera les trompetes de la mort no han crescut gaire des del darrer cop, però tot i així, ja més animat amb els rovellons, li faig aquest video que us ensenyo ara.

Seguim vorejant el riu i poc a poc se'n van veient més grosses i es va confirmant que el dia serà màgic! Una granota vermella per aquí, un pegat de sabateres per allà... i trompetes! Trompetes de la mort per tot arreu!!!

Ja tornant cap a casa encara ens sorprèn la visió d'uns exquisits bolets de tinta que engalanaran la taula aquest vespre... I després a dormir!, que aquests boscos són costeruts i aquesta nit el cervellet sí té diapositives de boleteres per fer-nos somiar amb un somriure a la boca.

Feliços somnis!