Assalt al cep: boletus edulis (1ª part)
Aquest cap de setmana he anat al bosc per retrobar-me amb la natura, els bolets i tot el que s’hi envolta, i puc assegurar m’ha acollit amb els braços ben oberts.
Un d’aquells dies digne d’abraçar-se als arbres i fer petons a les pedres. Un d’aquells dies en què el bosc et torna tot l’amor i admiració que sents per ell.
M’escapo en solitari, els companys de batalla treballen i/o em diuen que encara no hi ha bolets, suposo que necessiten proves abans d’aventurar-s’hi, però la mandra mai ha de faltar en el món dels bolets. Aquesta vegada he estat pacient i no he anat a cercar-los abans d’hora, les caminades i els cims, han mantingut ocupada la meva ment i matat el meu neguit. El bosc escollit, ple de pi roig, exemplars joves i vells i bona zona productora de ceps i rovellons.
La zona feia tres anys que no treballava, aquest any no podien fallar els bolets, després de tant repós i tanta pluja, només era qüestió d’escollir bé el dia. Entro al bosc amb les primeres llums i les bones sensacions s’apoderen de mi, molt bolet que neix de múltiples varietats. Sé que no fallaré. Després d’ensopegar amb els primers ceps, boletus edulis, me’n vaig directament als millors pegats que, passades unes hores, em regalen dues cistelles plenes de bolets.
Un petit desajust em sorprén. De fet, anava a collir rovellons i em vaig trobar el bosc farcit de ceps. De ben segur que els rovellons explotaràn, suposo que han cedit el protagonisme als ceps i esperen el seu moment. Encara queda zona per explorar, seguiré inspeccionant, amb tota seguretat acompanyat. Avui he trobat la proba del delicte, i tant content estic jo, com els de casa.