Dies per no oblidar amb el rovelló de pi al pirineu

 

Continuem a setembre de 2014, on les temperatures no afluixen i hem de continuar visitant cotes elevades al pirineu. Fa dies que han començat les florades de rovelló de pi al pirineu i n’hem endevinat una de realment bona. És ben bé, que quan una zona està en ple rendiment, la productivitat de bolets és impecable. Recordo anys, en què la florada era tant forta que continuàvem collint bolets al pirineu ben entrat el novembre mentre nevava. Són experiències úniques, d’aquelles que es porten sempre dins de la memòria.

 

El cas que ens situa als dies d’avui, és diferent, ja que estem collint els bolets realment a l’època que toca. Estem parlant de ple pirineu a cotes elevades, per sobre els 1700m, on les florades són realment espectaculars i tot i el nombre de bolets corcats, les collites de bolets sans són ben generoses. Així doncs, com sempre i a corre cuita, aprofitant els pocs moments lliures, ens escapem amb el pare i en Sergi a visitar una zona nova. Només arribar, aparquem al costat d’un pi, sortim del cotxe i en Sergi immediatament veu com el cotxe havia xafat un rovelló. De manera automàtica comença a voltar el pi on havíem aparcat i troba tres rovellons ben petits. Em sembla que poques vegades, ens havíem canviat de roba tant contents, sabíem el que ens esperava i no va tardar a demostrar-se. 

 

 

Varem decidir cadascú anar al seu aire. De seguida varem començar a veure rovellons per tot arreu, voltant els pins dispersos, recordeu l’article sobre consells de cerca del rovelló al pirineu. En entrar al bosc, la naixença era important, feia dies que en sortien i continuaven sortint, moments en què vas més estona ajupit que no pas aixecat. Moments de plena immersió boletaire en la que s’entra en un altre món: ara amunt, ara avall, torno cap a l’esquerra perquè m’he oblidat de fer aquell racó, baixo uns metres que pinta bé, torno a pujar al fil de la carena que semblava menys regirat, potser que baixi fins la rasa que manté més la humitat, miro aquí i després aniré cap a la dreta per mirar aquells dos pins que m’han agradat, mira, bon moment per fer un vídeo, ostres aquests els has de fotografiar, quins exemplars més bonics els arrenco i els hi faig una foto capgirats.... moments en què quan et dones compte, portes el cistell ple.

 

 

La curiositat del dia 

L'anècdota del dia és que ens hem trobat un cistell gairebé ple abandonat al mig del bosc. Evidentment els rovellons els hem deixat al bosc ja que estaven bastant espatllats. Varem fer unes rialles mentre comentaven que de l'emoció del dia i fruit d'anar veient tants rovellons el boletaire havia perdut el nord oblidant-se del seu cistell.

 

 

Moment per anar a esmorzar, pa amb tomàquet i cansalada amanit amb un trago de vi de la bóta d’en Siureny. Miro el rellotge, passen pocs minuts de les 10h, és bastant d’hora i els acompanyants encara estan a bosc. Agafo un altre cistell i torne-m’hi.... al final em dono compte que em fiqui on em fiqui el resultat serà el mateix per tot arreu, molta feina a triar bolets ajupit, molts de bons però molts de dolents, realment distret i un no parar de fer exercici, tant d’aixecar com de deixar reposar a terra el cistell.  A les parts elevades de la carena, les llenegues blanques i els fredolics feien acte de presència, exemplars joves molt sans i ferms.

 

 

Les nits són cada dia més curtes i la temperatura cau en aquestes cotes altes del pirineu, s’està començant a preparar moment on la cota començarà a davallar i la llenega blanca i el fredolic delaten que s’aproxima aquest moment. En ocasions, apareixen juntament amb els rovellons. Agafo alguns exemplars d’aquestes dues espècies ja que sóc especialment propens a la llenega blanca i també al fredolic. A quarts d’una, decidim que ja en tenim prou. Han estat poc més de quatre hores, però de intensitat brutal. Ara tocarà fer un bon dinar i comentar entre nosaltres les vivències a nivell individual en un dia boletaire de pura bogeria. Com gairebé sempre, hem aprofitat el temps lliure i és per celebrar-ho.

 

 

També parlarem del futur, on caldrà que plogui per tal que les zones continuïn fructificant, potser hi tornarem, potser canviarem d’aires buscant nous indrets i coneixent el nostre pirineu. Com més zones hi hagi per escollir millor i si són repartides de punta a punta, encara millor. L’objectiu com sempre, és conèixer nous boscos i intentar encertar els moments de bona productivitat dels que ja coneixem. Una tasca que mai s’acaba i que any rere any, guanyant experiència i coneixements, permet assegurar les collites. Tornarem al bosc per compartir vivències com les que hem tingut aquests darrers dies de setembre!

 

 

 

Boletaires, heu visitat el pirineu aquesta temporada 2014 ?

Podeu compartir la vostra opinió afegint un comentari al peu d'aquest article, comentant el contingut en els fórums de boletaires o difonent en xarxes socials.