La porta del cel i del reig
La porta del cel… i també algun reig.
Aquesta cançó acompanya les fotos i el relat, l'escoltem?. Tot pren sentit quan busques petits trossets de vida, petits trossets privats de somnis que reculls de la teva ment i que un bon dia busques poder enganxar un a un i que deixin de ser somnis.
Un cop junts, aconseguir aquest somni esdevé un motiu de vida, un impuls que et toca al fons de tot, molt endins, i que es transforma en una energia descomunal que t´impulsa a buscar-lo.
El primer símptoma de que tindrem un trosset de vida el trobo al despertar-me a les 4 de la nit, trasbalsat pels nervis, dels quals no hi ha motiu aparent, però intento calmar-me per poder tornar a dormir, m’acostuma a passar els dies importants. El despertador sona i ens aixequem d'una revolada, avui el despertador és un aliat, avui, com molts altres dies, perseguirem persistentment el somni, que és el meu, i que avui també serà el de la Ne, que sense saber-ho també en forma part. (Continua a sota la gal.leria de fotos dels ous de reig).
Oficialment anem a buscar el rei, però en realitat anem a buscar una porta cap al cel, i la trobem, no tenim el vídeo, però el veuríeu en els ulls que fem al veure com el reis esperen agrupats la nostra arribada.
No sento el meu cos, emocions cobreixen els seus avisos i l'adrenalina ho tapa tot, mentre trossets cada vegada més grans de somni es van fer realitat i tenim trossets de vida.
Moments que fan viure, trossets que prenen encara més dimensió al poder-los anar enganxat amb la Ne. La felicitat només es real quan es comparteix, i podeu compartir aquest article a les xarxes socials i/o afegir un comentari amb el vostre trosset de vida.
Feliços com porquets en un bassal, i petits trossets de vida, dos cançons que escoltem a la nit al concert dels Catarres a Olot, estem de festa major. Gràcies als Catarres per deixar-me escoltar aquesta cançó (clic aquí) durant la recopilació de les fotos d’ahir, les fotos de la porta.