Nou retrobament amb els ceps i rovellons en un cap de setmana fantàstic 

Aquest cap de setmana hem tornat al bosc, tant dissabte com diumenge. Un dia a buscar ceps edulis i l’altre a buscar rovellons. Estem aprofitant la plena temporada que tenim actualment al pirineu on per cert, les altes temperatures estan fent molt i molt mal ja que estan corcant la gran majoria de bolets, aquest mal arriba al punt d’aburrir als boletaires i pensar-s’ho dues vegades abans d’anar a bosc. D’aqui, que els principals mercats del bolet de Catalunya s’estiguin quedant sense bolets per vendre, principalment rovelló. Per poder fer bones collites, haurem d’ensopegar zones que realment hagin explotat de manera important, ja que potser s’aprofita un de cada quinze bolets que veiem. Tot i ser cap de setmana el despertador sona més d’hora que mai, som dissabte en plena nit i em disposo a sortir per estar a bosc abans no comenci a fer-se de dia. Al migdia tinc un dinar amb amics i he de ser a casa amb bolets per tots. L’objectiu és collir ceps per omplir-ne el congelador… de seguida me n'adono que el bosc està excepcional de bolets, però no tot són bones notícies, detecto que comença a estar sec, la única explicació que em plantejo és que hagi ventat per la zona. Molts dels ceps (edulis), només agafar-los per sota la cua per arrancar-los, la carn del peu se’m desfeia als dits i automàtcament allà es quedaven. Una verdadera llàstima ja que la majoria vestien de gala per fora però mostraven la seva pitjor cara en el seu interior. Enmig de tants ceps, vaig trobar un moment per fer un vídeo que he anomenat “el cep amagat”, per cert, exemplar de bon tamany perfectament sa!

Ja hem fet el dinar amb els amics, som al vespre i estic cansat. Em plantejo descansar diumenge. De sobte sona el telèfon, una veu femenina i dues frases perquè canvii els meus pensaments de manera estrepitosa. Diumenge tornem al bosc, anirem a buscar rovellons i juntament amb el pare, vindran les dues mestresses de la casa, la Maria i la Rosa. A elles no els hi agrada massa boletejar, però curiosament estan animades per venir, perquè en el fons són grans amants de les muntanyes. De fet aquest serà el millor regal del dia, per damunt de qualsevol rovellonada.

Va ser un dia especial per la bona companyia, amb quantitats espectaculars de bolets, que ens van deixar les mans tenyides de taronja. Així he titulat aquest article. De bolets, n'hi havia més de corcats que de bons. Vaig arribar al punt, que el rovelló que superava els 7 centímetres de diàmetre ja ni me’l mirava. Un rovelló (lactarius deliciosus) d’aquells que s’arrapen a terra, d’un taronja tant viu com la seva sang, arrabecats, ferms i de bon pes. També la llenega blanca treia el nas amb força, formant bonics erols on el seu blanc contrastava amb el color verd de la molsa i també hi havia fredolics de tamany considerable, també varem aprofitar per agafar-ne un bon grapat ja que tinc debilitat per la llenega blanca. Mirant la zona de lluny, sembla mentida que en un terreny tant petit, pugui haver-hi tant bolet. El que ja he comentat en altres ocasions, el bosc és molt gran però els pegats que realment valen la pena, són molt petits i costen de trobar. Per fer-ho, haurem de caminar molt i visitar varies vegades les mateixes valls i boscos per tal de que es deixin conèixer.

Buscar rovellons amb la Rosa i veure com s’hi distreu no té preu, de vegades m’acostava d’amagat on era ella i enmig dels arbres, buscava una via per poder observar com tot ilusionada, voltava els arbres collint rovellons. En una de les meves passions hi veia reflexada la meva dona. Moments de calma, per pensar que de vegades es necessita tant poc per viure i ser feliç…

De fet aquests darrers dies, els rovellons i ceps abunden per les zones que he visitat, al final, tant bolet corcat acaba cansant. Al final m’acabo plantejant que disfruto més buscant bolets i trobant-los de manera discontinua però més sans, que no pas trobar-ne continuadament en mal estat. De fet si ens parem a pensar, la gràcia de collir bolets és encertar la zona i el fet de tenir que buscar-los. Aquest any hem tingut les pluges però ens han fallat les temperatures, no podem queixar-nos ja que tots sabem que demanar-ho tot cada vegada és més difícil. Ara el repte encara és pitjor, tenir que trobar-los i fer-ho en bon estat. Esperem que aquesta baixada de temperatura i noves pluges millorin la situació. Sort per a tothom!

Boletaires, heu visitat el pirineu aquesta temporada 2014 ?

Podeu compartir la vostra opinió afegint un comentari al peu d'aquest article, comentant el contingut en els fórums de boletaires o difonent en xarxes socials.