En matabolets, el nostre enemic el vent.

El vent o matabolets és el pitjor enemic del bolet i del boletaire.

Com gat i gos, com guilla i gallina, el bolet i el vent son enemics irreconciliables, del tot incompatibles. Tan bon punt apareix el vent i comença a bufar, la humitat ambiental disminueix a nivells alarmants. La sequedat que provoca el vent és fa de seguida pal.lesa en la forta deshidratació que pateixen els bolets que ja havien sortit, que paren en sec el seu creixement i van quedant gradualment corcats i assecats, de forma irreparable. 

Si jo fos bolet no sortiria a treure el cap en un ambient amb baixíssimes humitats. Així doncs, el bolet decideix esperar que torni a ploure o com a mínim a que la humitat ambiental torni a ser elevada.
Mentre durin les condicions de vent i baixa humitat, cap bolet s'atrevirà a treure el cap o serà durament reprimit en forma d'assecada brutal i sobtada, i no només això, per acabar-ho d'amanir tot plegat, una bona ventada persistent ens pot fer totalment a trossos una meravellosa ratxa de pluges que ens feia entreveure una fantàstica campanya de collita de bolets.

Així doncs, pot haver plogut molt i quan tocava, que amb un parell de dies de ponents, tramuntanades o mestralades en tenim prou per acabar amb les muntanyes convertides en cementiris de bolets, amb la festa del cuc i amb un "capbolet" de primera divisió. Així que ja ho sabeu, quan veieu mapes del temps amb les isòbares juntes i anunciïn el vent, penseu que el senyor matabolets no perdona, així que aneu a collir bolets abans que comenci a bufa el senyor exterminador, que a posteriori poca cosa farem fins que plogui i passin els dies pertinents.

Mapa meteorológic anunciant vent, així com 3 fotos de bolets corcats i assecats (Cep, rovelló i camassec). Vent i bolets, poca festa. Gràcies per ajudar-nos compartir a les xarxes socials els dies de vent, agraim també els comentaris a peu de plana.