Les llenegues s'emporten la lluita contra el temps

Després de la sequera de l’any passat per aquestes dates, enguany amb tota l’aigua caiguda hem esperat arribar a aquest temps per anar a visitar les llenegueres per reviure velles sensacions al bosc.

Ara fa dies que no plou, però amb tanta aigua caiguda durant setembre, s’ha mantingut moll i humit el subsòl. Amb la baixada de les temperatures, tot i que continuen sent altes per l’època, les llenegues han començat a treure el cap, la majoria amb el moc habitual tot i que amb el pas dels dies han quedat seques, tant per la falta d’aigua com per les ventades.És evident que les zones no treballen a ple rendiment, simplement sembla que volen sortir, de fet, han tingut gairebé dos anys per preparar-se i si hi ha algún canvi de temps, esperem que ho facin amb més força a molts més indrets.

La sortida ha estat al nord del Bages, seguiment de tres diumenges consecutius per anar veient l’evolució que ha estat favorable. El darrer dia vaig poder fer una collita ben decent.

Les llenegueres van com volen, moltes no treballen, però n’hi ha alguna amb més de 10 exemplars, que fan passar una bona estona. Com sempre, la feina de neteja la faig al bosc, m’entretenc i intento portar el cistell net, cosa difícil perquè aquest bolet li agraden els llocs de complicat accés. Important, amagar les trialles sota la pua de pi per tal d’evitar deixar cap rastre.

Algun consell útil per buscar la llenega negra 

La llenega negra és un bolet complicat de buscar. Quan arribem per primera vegada a un bosc del seu hàbitat, hem d’anar molt lents ja que és un bolet que es camufla extremadament bé sota l’herba i la pua de pi. El sotabosc del terreny de la llenega negra, acostuma a tenir un bon gruix i fins que els exemplars no són adults, en moltes ocasions no queden al descobert. Un cop hem localitzat el que anomenem la lleneguera, on n'hi ha varis exemplars, haurem fet una troballa que tindrem per sempre, però haurem de memoritzar la posició i de vegades no és fàcil i més tenint en compte que segurament no visitarem la mateixa zona fins passat un nou any.

Moltes vegades, n’hi ha una de destapada, llavors el que hem de fer és extremar la cerca pel seu voltant i és molt possible que n’arribem a trobar més que ni haguéssim arribat a veure.

Quan la busquem, en ocasions el sòl forma com petits bonys, tapats per la pinassa. Val la pena ajupir-se i destapar-los, perquè moltes vegades hi trobarem llenegues.

Com més baixem de cota més complicat serà trobar-la, els boscos són bruts de vegetació, molt embrossats, de difícil circular, plens de arços, gabarneres, ginebres... i la sortida s’acaba transformant en una guerra. La llenega negre li agrada fer-se en llocs d’aquest tipus, i moltes vegades haurem d’adoptar posicions ben estrambòtiques per poder-les collir.

Ús ensenyem un vídeo d’una lleneguera de més de 20 exemplars d’aquesta mateixa setmana. Tot i haver-hi fet varies repassades abans de gravar-lo, en el moment de collir-les encara en van sortir més que no havia vist i és que aquest bolet tal i com diu el seu nom científic, Hygrophorus latitabundus: bolet humit i molt amagat.

Boletaires, heu sortit a buscar la llenega negra? 

Podeu compartir la vostra opinió afegint un comentari al peu d’aquest article o comentant el contingut en els fòrums de boletaires o difonent en xarxes socials.