Bolets als prats

Identifiquem i busquem bolets als prats.

Quan la neu i el gel es fonen i els colors cremats de l'herba deixen pas a la frondositat del verd, uns estranys i misteriosos éssers comencen a treballar descomposant matèria orgànica i acumulant aigua per a fer delir els nombrosos boletaires a poc que els raigs de sol i els dies més llargs facin defugir les glaçades nocturnes. Ja és temps de bolets als prats!!

Pastures

Per a que els bolets de fructifiquin als prats no és necessari que aquests estiguin pasturats, però sí és cert que el pasturatge ajuda i molt a la proliferació de bolets. Pensem que aquelles vaques, cavalls o ovelles controlen el creixement excessiu de l'herba, aporten adob amb els fems, i de passada, ajuden l'esporació amb aquella afició (de vegades tant emprenyadora per al boletaire) que tenen a menjar bolets.

Bolets comestibles que podem trobar als prats

A continuació us detallem algunes de les espècies de bolets comestibles que podem trobar als prats. 

Moixeró (Calocybe gambosa)

El moixeró és un dels bolets més preuats a Catalunya, un dels més perseguits i, sens dubte, el rei dels bolets als prats. El seu intens olor de farina de vegades el delata abans que el veiem. Si trobar moixerons és el vostre desitg, us recomano que feu una ullada a l'article que ens ofereix en Carles, un gran expert en aquest bolet.

La carreta (marasmius oreades)

La carrereta (Cama-sec, corriola, corretjola....), tot i semblar un bolet fàcil, comporta força dificultat a l'hora de triar el dia. Un xic de vent, una mica massa de sol, fred o baixa humitat de seguida ens les deixarà seques i estroncarà la fructificació. Molt preuat pel seu intens i agradable aroma i molt fàcil d'assecar, engalanarà la nostra despensa per poder gaudir d'esquisits plats.

Alguns grans boletaires consideren la carrereta el número 1 de la seva llista, nosaltres li valorem, sobretot, la qualitat d'anar donant-nos alegries en la descoberta del més buscat moixeró, rei dels bolets als prats.

Teniu un article molt més detallat sobre la carrereta aquí.

Bolet de tinta (Coprinus Comatus)

El bolet de tinta és una altre de les delícies que ens ofereixen les pastures, només té el problema de ser tant bó com efímer. Haurem d'anar amb cura d'agafar només els exemplars més joves i consumir-los de seguida ja que si no es comencen a liquar i acaben formant una masa negra viscosa semblant a la tinta, d'aquí el seu nom.

El bolet de tinta, al contrari que les altres espècies de bolets als prats que us presentem, no forma erols marcats a l'herba... més aviat ens sorprendrà de forma aïllada al mig del prat i a les vores de camins i corriols.

És recomanable no barrejar el bolet de tinta amb alcohol si no el coneixem bé, ja que un parent seu, més petit i amb el barret llis (Coprinus Atramentarius), conté una substància que provoca els mateixos efectes que l'antabus, un medicament utilitzat en els tractaments de l'alcoholisme.

Xampinyons (Agaricus sp)

També ens pot sorprendre de tant en tant un bon erol d'esquisits xampinyons de prat. No entrarem a enumerar-vos totes les espècies d'agaricus que podem trobar, per això hem posat "Agaricus sp", perque l'"sp" a micologia sempre vol dir "sense precisar". El xampinyó és un bolet blanc, amb anella, de carn blanca i consistent que en algunes espècies vira cap al groc o el vermell amb el tacte. Les làmines són de color rosa quan són joves i es van ennegrint a mesura que l'exemplar madura.

Dos consideracions: agafar només els exemplars joves, els vells agafen mal gust, i, sobretot, comprovar que fan olor d'anís. D'agaricus només tenim una espècie tóxica, l'agaricus xanthoderma. la seva carn vira al groc i fa una desagradable olor de tinta.

Per últim, cal assegurar-nos sempre que el xampinyó no té volva, ja que la confusió amb algunes amanites blanques seria mortal.

Moixeró marró (Melanoleuca sp)

Als prats també trobem erols formats per uns bolets anomenats melanoleuques. El gènere de les melanoleuques es compon de diferents espècies molt difícils de diferenciar entre elles si no gaudim d'un bon microscopi. En general són comestibles però de baixa qualitat, tot i que alguns boletaires, quan apreta la gana no la desprecien, donant-li el nom de moixeró marró.

Per als ulls inexperts, és fàcil confondre-la amb el moixeró, però té un posat més esbelt, un gravat marronós al peu i no fa olor de farina. Aquí teniu l'enllaç a un video on podreu veure com poden arribar a ser de semblants.

Pet de llop gegant (Calvatia Sp, Langermannia gigantea)

El pet de llop és un bolet de prat difícil de confondre: globular, sense peu, amb barret llis o amb punxes que fins i tot en algun exemplars podrien recordar a algun tipus d'eriçó. Sovint agafa unes dimensions espectaculars.

Alguns boletaires agafen els exemplars més joves i el consumeixen tallat a llesques fines i arrebossat com si fos una esberginia.

Múrgula rossa

Tot passejant, a les vores dels prats o quan creuem una rasa, sobretot quan busquem els erols més primerencs... ens pot sorprendre l'agradable visió de la múrgula rossa de prat. Cal destacar que aquestes múrgules, si la meteorologia acompanya, poden assolir tamanys molt considerables.

Podeu veure un video de múrgules rosses pitjant aquí.

Paciència i cames per trobar els bolets als prats

Ara ja sabem quines espècies de bolets de prat podem perseguir, com es distingeix un erol... ja només ens faltarà el cistell, una motxilla amb l'entrepà i agua i ganes de caminar, ja que els erols propers a camins i carreteres sovint els trobareu molt perseguits!

Sort!!!