Somni en múrgula

Somni de múrgula (22-5-2013) 

Surto de La Seu cap a quarts de quatre de la tarda, sense gaire més pretensions que trobar alguna moixeronera nova. Els companys n'han trobat alguns de macos durant el matí! De pujada veig un clap de bosc que em sembla bó per la múrgula, però no hi paro... saps què, Ivan? Ja has gaudit prou de les múrgules aquest any, avuí moixerons i si et sobra temps i no s'ha fet fosc ja pararàs de baixada..... segueixo pujant i paro en uns prats on marquen molts erols maquíssims, però ai las! Ja són regirats, ben recent n'han tret, encara s'ensuma a l'herba aquell perfum encisador.

Segueixo carretera amunt buscant més terreny però l'herba es comença a veure cremada pel fred i la neu dels darrers dies. M'aturo al cap del coll i busco amb la mirada els prats on he estat, no m'atreveixo a agafar la pista que havia vist al mapa per por a les fangueres... pensem-hi Ivan! Allà on les moixeroneres eren regirades, si travesses un bon clap de bosc sembla que arribes a uns prats més amagats que potser no són tan visitats.. sembla l'opció més assenyada.

Torna carretera avall, aparca al mateix lloc, canvia't perque amb les presses encara vas amb la roba de la feina... i amb tota la calma del món em faig un entrepà de tonyina amb olives. Aquest pa que vas comprar ahir no semblava res de l'altre món, però sucat amb una bona tomata és glòria! Agafarem el xubasqueru perque cauen gotes i fa un vent glaçat, no fós cas.... ampolla d'aigua, m'he deixat la motxilla i la càmara a l'alberg, va.. tot dins del cistell, pel que em farà falta el cistellot avuí....

Començo a caminar encara pensant en l'entrepà, travesso el primer prat i entro en un bosc que de seguida em dona la pinta, un barreig de tot i res, un vull ser àcid però no puc, tot i que tampoc vull ser calcari. Boixos, branques, herbetes, claps pelats, roques... i veig la primera, la xivata. M'estiro a terra per fer-li unes fotos amb el mòvil i quan m'aixeco començo a veure la murgulera. Un somni d'aquells que quan erem infants teniem la nit abans d'anar a buscar bolets, de vegades en color, de vegades en blanc i negre... aquest cop el somni ha estat en múrgula.

"Es verdad. Pues reprimamos
esta fiera condicion,
esta furia, esta ambicion,
por si alguna vez soñamos:
Y sí haremos, pues estamos
en mundo tan singular,
que el vivir sólo es soñar;
y la experiencia me enseña
que el hombre que vive, sueña
lo que es, hasta despertar.

Sueña el rey que es rey, y vive
con este engaño mandando,
disponiendo y gobernando;
y este aplauso, que recibe
prestado, en el viento escribe,
y en cenizas le convierte
la muerte, y desdicha fuerte!
¿Que hay quien intente reinar,
viendo que ha de despertar
en el sueño de la muerte?

Sueña el rico en su riqueza,
que más cuidados le ofrece;
sueña el pobre que padece
su miseria y su pobreza;
sueña el que á medrar empieza,
sueña el que afana y pretende,
sueña el que agravia y ofende,
y en el mundo, en conclusión,
todos sueñan lo que son,
aunque ninguno lo entiende.

Yo sueño que estoy aquí
destas prisiones cargado,
y soñé que en otro estado
más lisonjero me ví.
¿Qué es la vida? Un frenesí.
¿Qué es la vida? Una ilusión,
una sombra, una ficción,
y el mayor bien es pequeño:
que toda la vida es sueño,
y los sueños, sueños son."

La vida es sueño, Calderón de la Barca-

Gràcies per compartir i comentar el relat.