El Patxaran, un dels licors preferits de sobretaula

En aquest article ensenyarem a fer Patxaran, aquesta beguda de sobretaula que tant bé baixa ben freda, enmig d’una bona conversació. Segur que tothom una vegada o altra l’ha tastat.

I és que els boscos i la muntanya no només ens donen bolets, també ens ofereixen altres fruits que en podem fer múltiples usos, per exemple, podreu veure l’article de “conèixer i aprendre a fer ratafia” on utilitzarem molts d’aquests fruits per fer aquesta beguda típica catalana. Fer Patxaran és molt senzill de fer, potser el que comportarà més dificultats serà trobar el fruit que serà el principal ingredient: els aranyons, anem a parlar una mica d'ells.

L'Ingredient principal: els Aranyons 

Els aranyons (endrinas en castellà), són el fruit de l’aranyoner (Prunus Spinosa), altrament anomenat Arç Negre, un arbust que pot arribar a fer quatre metres d’alçada i que el trobarem a terrenys baixos formant nombroses colònies allà on hi siguin, preferentment als marges de pistes, als vorals de boscos i camps de pastura. Les branques estan formades per espines de grans dimensions de forma alternada. La flor de l’aranyoner és blanca i floreix al març i l’abril, els aranyons són unes boletes, verdes a l’inici, que es van emblavint i enfosquint fins arribar a la seva maduració amb colors violetes o fins hi tot negres. Com a molt arriben a tenir el tamany d'un gra petit de raïm. El gust dels aranyons és molt aspre i entre les seves propietats destaca la gran quantitat de vitamina C, baix amb hidrats de carboni i gran antioxidant que ens permetrà previndre o evitar possibles infeccions i millorar el sistema immunològic. 

Molta gent cull els aranyons a finals d’estiu, però a mi m’agrada fer-ho ben entrat l’octubre i després d’unes primeres glaçades. L’efecte d’aquestes glaçades fan que els aranyons trenquin la seva aspror i comencin a guanyar dolçor, tot i que és important que quan els collim encara siguin aspres. Cal tenir en compte que no tots els Aranyoners floreixen cada any, factors com la meteorologia hi tindran molt a veure.

Com fem el Patxaran ?

Com ha quedat clar, el Patxaran el farem a la tardor, quan tenim l'aranyoner florit. Hi ha moltes maneres per fer el Patxaran, però jo ús explicaré la meva particular que no vol dir que sigui la millor ni de bon tros. Primer de tot hem de preparar els recipients, que han de ser preferentment de vidre, no recomano recipients de plàstic ja que el líquid pot absorbir-ne les propietats. També recomano que el pot tanqui amb tap de suro, ja que d'aquesta manera el suro ajuda a una necessària transpiració.

Anirem a buscar anís dolç, cadascú al seu criteri, però si que deixo remarcat que la qualitat de l’anís influeix directament en el resultat final de la recepta. Com més graduació tingui millor, jo faig servir de 30º ja que de més graduació és més complicat trobar-ne. La maceració és fàcil, la proporció és d’un got petit d’aranyons per litre d’anís, got petit em refereixo al d’un tallat. No hi posarem menys aranyons, perquè l’anís no agafaria prou gust i no n’hi posarem més perquè ens quedaria un Patxaran fort i aspre. Primer hi posarem ens aranyons i després l’anís.

A partir d’aquí entrem en el món dels dilemes: jo per condimentar-ho m’agrada afegir-hi uns grans de cafè, només un parell o tres per litre, m’agrada el gust que li aporta. Hi ha qui hi afegeix una mica de canyella en branca i altres espècies, però els entesos diuen que el Patxaran és molt sensible a aquests sabors i pot quedar-ne afectat, per això, com menys coses li afegim millor. 

El procès de maceració

Un cop barrejats els ingredients, tanquem el pot i el deixem reposar durant tres mesos en un indret sense llum on les temperatures no variïn massa. Al fons d’un garatge o traster pot ser una bona opció. No ens haurem d’oblidar, de barrejar-lo un parell de cops per setmana. Passats els tres mesos, el colarem amb un filtre per tal que en quedi únicament el Patxaran i ja podrem consumir. És molt important no deixar-lo macerar més de tres mesos perquè els aranyons es desfarien i seria molt complicat fer una colada totalment transparent. De totes maneres, durant els primers tasts, a mi m’agrada conservar algun aranyó dins del got per degustar-lo juntament amb el Patxaran. 

De fet la meva afició a fer Patxaran va sortir-ne buscant bolets, just on estacionàvem el vehicle estava ple d’aquest arbust: l’aranyoner, i de seguida vaig saber com treure’n profit. Ja veieu que és molt fàcil de fer, aviam si aquest article ús desperta l’interès que segur que a les vostres zones boletaires segur hi trobeu aranyons!

Boletaires, heu intentat mai fer Patxaran? ens ho expliqueu? 

Podeu compartir la vostra recepta afegint un comentari al peu d’aquest article o comentant el contingut en els fòrums de boletaires o  en xarxes socials.